Tardes de soledad és un
documental de 2024 dirigit per Albert Serra que tracta sobre el món de
la tauromàquia.
Per curiositat morbosa i perquè el tenia a l’abast a Movistar vaig veure aquest documental. Si hagués hagut d’anar al cine no hi hagués anat. Per què? Doncs perquè aquest director no em cau gens bé, per la seva pedanteria i insistent excentricitat en la que normalment es manifesta i també perquè va dir en certa ocasió pestes dels actors i això m’ofèn moltíssim.
Sense actors i actrius no es pot fer cinema, ni teatre ni cap mena
d’espectacle, calen artistes que facin la seva feina, és així de senzill, encara
que hi ha actualment certes corrents nefastes de direcció cinematogràfica que
prefereixen utilitzar a gent del carrer abans que a professionals de la
interpretació. Lamentable certament!
En el documental del Serra no hi ha actors, hi ha toreros i toros. Recomano de veure’l, per dues raons. Si ets amant dels toros tindràs l’oportunitat de veure’n la bestialitat en primer pla que possiblement no hauràs vist mai tant descarnadament, i tant de bo això et serveixi per repensar-t'ho; i en segon lloc si no t’agraden els toros podràs comprovar exactament una altra vegada perquè no t’agraden, és un espectacle d'una salvatjada tan gran que s’hauria de prohibir, —i jo soc d’aquells pocs que encara diuen “prohibit prohibir!”. Veure les cares que posa el torero (que no és actor i no actua) és indescriptible, només es poden interpretar com la d’un animal irracional bípede disfressat de coloraines cagant-se de por davant d’un altre animal quadrúpede ja mig tocat de mort i condemnat a morir irremeiablement sense entendre el per què evidentment. Un espectacle horrible totalment irracional només per al gaudi de ments perverses o desequilibrades. I veure sagnar el toro fins que el rematen abans d’endur-se’l a vegades fins i tot agonitzant és molt impactant, és una imatge difícil d’oblidar per la seva cruesa i crueltat.
Des del ritual
de vestir-se del torero petonejant una medalla i persignant-se insistentment diverses vegades sense cap mena de sentit davant d’una imatge d’una verge
plorosa, a les converses inintel·ligibles de tota la quadrilla anant i venint
de la plaça, a les mirades entre toro i torero, tot plegat és una amalgama de
gestos horribles i humanament intolerables i incomprensibles.
No m’estranya que aquest documental tingui una difusió
restringida, hi ha interessos ultramuntans per tot arreu darrere d’aquest
negoci infecte que son els toros. El primitivisme cultural que pugui ajudar a
prosperar aquesta barbàrie no té cap mena de sentit, és un atavisme irracional,
un espectacle sàdic i morbós, contracultural i sàdic des del punt de vista de la
defensa dels animals i perjudicial a qualsevol que se'l vulgui annexar com a cultura.
