Institut Internacional del Teatre (ITI)
Organització Mundial de les Arts Escèniques
Missatge per al Dia Mundial del Teatre 2026, 27 de març
Autor del missatge: Willem Dafoe, EUA
Actor, creador de teatre
Català (traducció)
Missatge per al Dia Mundial del Teatre 2026 Willem Dafoe
Soc un actor conegut principalment pel cinema, però les meves arrels estan estretament lligades al teatre. Vaig ser membre del Wooster Group des del 1977 fins al 2003, període en què vaig crear i interpretar obres originals a The Performing Garage, a Nova York, i vaig fer gires arreu del món. També he treballat amb Richard Foreman, Robert Wilson i Romeo Castellucci. Ara soc el director artístic de la Biennal de Teatre de Venècia. Aquest nomenament, els esdeveniments mundials i el meu desig de tornar al món del teatre han enfortit la meva ferma convicció sobre la importància i la força positiva úniques del teatre.
Quan vaig començar a The Wooster Group, una companyia de teatre amb seu a Nova York, sovint teníem molt poc públic en algunes de les funcions al nostre teatre. Solíem tenir una norma: si hi havia més actors que persones al públic, podíem optar per cancel·lar la funció. No ho vam fer mai, però. Molts dels membres de la companyia no havien rebut formació teatral, eren persones de diferents disciplines que es trobavenper fer teatre; per tant, allò de «l’espectacle ha de continuar» no era realment el nostre lema, però sentíem l’obligació de mantenir el nostre compromís amb el públic.
Sovint assajàvem durant el dia i al vespre mostràvem la feina feta com una obra en procés de creació. De vegades passàvem anys treballant en un mateix espectacle i vivíem de les gires que fèiem amb espectacles anteriors. Treballar durant anys en una mateixa obra sovint m'avorria i trobava que els assajos eren una mica esgotadors, però aquestes mostres de la feina que estàvem fent sempre eren emocionants, tot i que el públic reduït fos un veredicte condemnatori sobre el nivell d'interès en allò que fèiem. Això em va fer adonar que, per molt poca gent que hi hagués, el públic com a testimoni donava sentit i vida al teatre.
Com diu el cartell d'una sala de jocs: «HAS D'ESTAR PRESENT PER GUANYAR.» L'experiència compartida en temps real d'un acte de creació, que pot tenir un guió i un decorat, però que sempre és diferent, és sens dubte el punt fort més evident del teatre. Des del punt de vista social i polític, el teatre mai no ha estat tan important i vital per comprendre qui som i com és el món.
La veritat que ningú no vol veure són les noves tecnologies i les xarxes socials, que prometen connectar les persones, però que, de fet, les han separat i aïllat les unes de les altres. Faig servir l'ordinador cada dia, tot i que no tinc cap compte a les xarxes socials; fins i tot m'he cercat al Google com a actor i també he consultat la intel·ligència artificial per obtenir informació. Però cal ser cec per no adonar-se que el contacte humà corre el risc de ser substituït per les relacions amb dispositius. Tot i que algunes tecnologies poden ser útils, el problema de no saber qui hi ha a l'altre extrem del cercle de comunicació és profund i contribueix a una crisi de la veritat i la realitat. Malgrat que internet pot suscitar preguntes, molt poques vegades arriba a transmetre la sensació de sorpresa que crea el teatre. Una sorpresa basada en l'atenció, la implicació i una comunitat espontània de les persones que participen en un cercle d'acció i resposta.
Com a actor i creador de teatre, continuo creient en la força del teatre. En un món que sembla cada cop més divisori, controlador i violent, el nostre repte com a creadors de teatre és evitar la corrupció del teatre com una simple empresa comercial dedicada a l'entreteniment mitjançant la distracció o com a conservador institucional de les tradicions; hem de fomentar la seva força per connectar pobles, comunitats, cultures i, sobretot, per qüestionar cap a on anem.
El veritable teatre consisteix a qüestionar la nostra manera de pensar i a animar-nos a imaginar allò a què aspirem.
Som animals socials, dissenyats biològicament per interactuar amb el món. Cada òrgan sensorial és una porta d'entrada per trobar-nos i, a través d'aquesta trobada, assolim una definició més precisa de qui som. A través de la narració, l'estètica, el llenguatge, el moviment i l'escenografia, el teatre, com a forma d'art integral, pot fer-nos veure com era, com és i com podria ser el nostre món.
VISCA EL TEATRE!!!
