Si
en algunes pel·lícules es gosés dir tot el que es pensa segurament tindríem un
altra dimensió d’aquest art que és el cinema. Fa riure veure el càsting que
s’hagi pogut fer per a la pel·lícula PARENOSTRE, el Pou interpretant el Pujol,
és de per riure. Allò de “Pujol enano...” ningú gosarà ni pensar-ho
veient l’alçada del protagonista de la peli. Aquest càsting em fa recordar un
que fa molts anys que vaig fer per un personatge masculí i que posteriorment
aquell personatge el vaig veure interpretat per una dona. És possible que hagin
pensat que no hi ha un millor actor com l’escollit per protagonitzar el
personatge que s’ha pogut escriure per aquesta pel·lícula. Això dels càstings
és un tema molt controvertit. Després hi intervenen els directors, els
productors, el coaching i molts altres factors i el producte final esdevé
una altra cosa que la plantejada als directors de càsting. Ho entenc. Sé que
els càstings i en les produccions posteriors hi ha molta complexitat però en el
cas del que estic parlant asseguraria que el públic que anirà a veure aquesta
pel·lícula poc l’importarà el càsting i serà bàsicament un públic convergent o postconvergent,
que tenen coneixement i admiració del president i de l’actor que el
protagonitza, i la interpretació sense cap dubte serà lloada en general, perquè
serà convincent, i a més perquè el guió no crec que carregui en escreix sobre
l’insigne expresident, que sembla que molts el troben a faltar, i ara amb la
pel·lícula segurament ens el blanquejaran una mica. Per això he començat dient
que si alguns guionistes diguessin tot el que es pensa potser els que a anessin
a veure les pel·lícules tindrien un altre públic o potser ni s’hauria pogut
arribar a fer la pel·lícula. A qui li pot interessar la vida de l’expresident?
A uns per enaltir-lo encara més, i a altres, en els que jo m’hi incloc, si no
hi ha una crítica profunda no crec que ens interessi ni gota aquesta pel·lícula
per molt que els intèrprets es llueixin fent-la i la taquilla faci força calaix.
De totes maneres, ja que es diu que el cinema català està en el seu millor moment,
doncs endavant les atxes! Fem cine, tant si ens agrada com si no, però fem-lo!
