EN MEMÒRIA DE XAVIER SERRAT CRESPO

 

Xavier Serrat, Guia inèdita de 2009 AADPC

El dimecres passat dia 19 de març, un dia plujós i amb força boira, quatre col·legues, ‘descatalogats’, com solem sarcàsticament anomenar-nos, el Jaume, el Manel i jo vam estar dinant amb el també ‘descatalogat’ Xavier, “El Nanses”, a Cal Gori de Rubí, un bar-restaurant on el Xavier sembla que darrerament havia convertit en el seu despatx, el seu centre neuràlgic de quedar amb tothom. Subscric tot el que de bo s’ha dit per arreu de les xarxes i crec que tothom s’haurà quedat curt en lloances. El Xavier ha estat sempre un arranjador en cap de múltiples coses, sempre està per sobre d’allò simplement amigable, ell és l’animador en cap de múltiples iniciatives, ha estat un paio fantàstic i una persona entranyable, podies discutir amb ell i en acabar abraçar-lo.

El primer que ens diu quan arribem al restaurant  és, —ara acabo de sortir de l’Hospital—, i sí, no era un acudit, no forma part del seu usualment divertit tarannà, surt de l’hospital i queda per dinar amb uns amics que teníem força ganes de veure’l. Dinem, i amb el cafè petem la xerrada i parlem dels molts anys i de moltes de les coses i circumstàncies que hem viscut plegats. I és clar, ell com que és un arranjador nat, com si res, deixa anar la seva proposta, —fem una associació de jubilats... Sí, en som molts, i comencem a posar sobre la taula noms, i sí sí, ens n’adonem que en som molts.

El divendres següent dia 21 pel xat del WhatsApp el Xavier li diu al Jaume: “El dia 27 dia mundial del teatre, organitzem alguna cosa els jubilats?” I em diu a mi: “Escriu un manifest del dia Mundial del teatre amb visió jubilat, fent constar l’oblit total de la nostra situació.” Deunidó quins encàrrecs, oi?

Aquestes paraules del Xavier del divendres 21, un dia abans d’anar-se’n definitivament són el darrer record que en conservaré d’ell, un company, un amic entranyable que no hem d’oblidar i al que segurament hauríem de fer cas tots plegats quan ens parla d’allò que tant el preocupava darrerament, l’oblit sistemàtic total de la situació dels jubilats. Tenint la raó al seu favor, el cert és que ens mancarà la seva energia si se’ns acudeix endegar aquesta última proposta del Xavier. Et recordaré sempre “Nanses”, així era com ell em permetia també anomenar-lo. Descansa en pau.

COMPANYS, NO L’OBLIDEM, RECORDEM-LO

Adjunto una traducció del Missatge del Dia Internacional del Teatre que se celebrarà el proper dia 27 de març a càrrec de TheodorosTerzopoulos

VISCA EL TEATRE!!!