Arxiu del blog

de setembre 30, 2024

DESPRÉS D’UNA PAUSA

En el que va de l’any que no he anat ni al cine ni al teatre per motius de salut. És curiosa però la coincidència que enguany el teatre i el cine segons diuen els mitjans a casa nostra estigui en el millor moment de la història. Ho celebro, quina llàstima, m’ho estic perdent! No vull pensar ni jocosament que si ja hi deixo d’anar definitivament l’èxit que s’aconseguirà serà encara més esplendorós, no, no em considero un malastruc precisament. Espero i desitjo que pel bé del teatre i del cinema ningú m’aconselli que no hi torni a anar!😂

El fet però, i em sembla que ja n'he parlat en altres ocasions, a part d’algunes excepcions més crítiques, és que la milloria de les arts escèniques i del cinema s’atribueixen bàsicament a una millora en la venda d’entrades, un concepte que en general els mitjans mistifiquen anomenant espectadors en lloc d’entrades venudes. Hi ha més espectadors, potser, hi ha més entrades venudes, sí. Si jo vaig  deu vegades al teatre, sóc un espectador que va deu vegades al teatre. Més oferta implica més consum, no necessàriament més compradors. Deixant a part aquestes conjectures la conclusió és que, el teatre i el cine van millor, quan el que va millor és la taquilla i l’empresari i tant de bo això també repercutís en tots els professionals implicats en general. Aquest tipus d’èxit seria equivalent a dir, que la millor beguda és la CocaCola perquè és la que més es ven. I això és cert?, doncs, no, com tampoc ho és que la millor beguda sigui la que més cara es ven.

I un altre tema que també em dol i que encara arrossego perquè ja en vaig parlar anteriorment també és que em donessin de baixa de l’AADPC perquè no vaig voler tornar a pagar. Feia tretze anys que m’havia jubilat i que no pagava la quota perquè així ho tenia establert l’entitat que quan un soci es jubilava deixava de pagar la quota. Jo l’havia pagat des d l’any que es va fundar, el 1981. I per molt que en una junta es decidís que els jubilats havien de tornar a pagar, el cert és que qualsevol entitat democràtica ha d’acceptar els drets adquirits dels seus membres, i l’AADPC no ho va fer. Entenc que si a partir d’un determinat moment no s’eximeix als jubilats de pagar la quota, els que se jubilin de nou hauran de continuar pagant, però l’ètic i democràtic és que s’ha de respectar els drets adquirits de qualsevol membre de l’entitat que ho exigeixi. Qualsevol imposició d’aquesta mena només demostra un funcionament anòmal d’una entitat que pretén ser democràtica i no ho és. En fi, no va ser així el meu cas, i no van tardar gens ni mica a donar-me de baixa. Amb mi, i amb altres companys també, democràticament no s’hi van comportar.

En fi, quan pugui  tornar al teatre hauré d’acollir-me a les moltes ofertes que hi han per estimular els espectadors, que n’hi ha moltes, i no com ho havia fet fins la última vegada que hi vaig anar que era acollint-me a un dels pocs serveis que jo utilitzava, la rebaixa que em donava tenir el carnet de l’AADPC. I per cert, m’han arribat informacions que aquesta entitat segons diuen esta a punt de fer un canvi en la seva trajectòria, un nou nom, una nova marca i un nou web, deunidó! Tinc curiositat, morbosa potser, per saber cap on va tot plegat. Des d’aquí, els desitjo sort i que aconsegueixin els milers d’associats professionals necessaris que són els que calen i  donen força i cohesió a l’entitat per ser representativa del sector i així potser poder ser l’eficaç i representativa eina que no només plagui a les administracions que la suporten sinó a tot el col·lectiu de professionals als que representen.

I un altre tema. Vaig llegir que la nova temporada tindrà a part d’algunes novetats força reposicions. El perquè està claríssim al meu entendre. Moltes de les reposicions no s’ha pogut amortitzar en la curta temporada que han pogut fer, cosa que està passant des de fa massa temps ja, i per tant cal intentar rendibilitzar de nou la producció. Totalment comprensible. No és el cas de Mar i Cel de Dagoll Dagom que ja va agradar prou en el seu moment i que ara ja podran veure fins i tot els meus néts, felicitats també per la reposició i per l’exitós comiat dels seus gestors, més val anar-se’n abans de que et treguin o se n’oblidin de tu, els temps actuals són així, durs, què hi farem!!!

Un fort agraïment a l’Empar, la Maria i l’Ever els antics gestors del Teatre del Raval i del Teatre Gaudí i uns bons desitjos pels nous gestors d’aquests espais teatrals, la Gemma, l’Anna, el Màrius i l’Evelyn i el Pep.

I per acabar i ho diré en plural el que acostumava a dir en singular: NO A LES GUERRES, NO A LES ARMES, JA N’HI HA PROU QUE ELS ULTRES D’ARREU DEL MÓN ROBIN DES DE LES LLIBERTATS A LA SEMÀNTICA!!!