Aquesta entrada al bloc no és ben bé una reflexió puntual com les que acostumo a fer, és més una exposició per donar-ne constància de diversos fets ocorreguts recentment que vull compartir per a poder-hi reflexionar conjuntament si és possible amb els que gosin llegir aquestes línies.
L’11 de de desembre de 2023 vaig anar a l’assemblea de l’AADPC disposat a lliurar una carta que vaig poder donar en mà a l’Àlex abans de començar l’assemblea. Reprodueixo a continuació aquesta carta.
***
Benvolgut Àlex,
M’adreço a tu per l’afecte que sempre m’has mostrat i com a president de l’AADPC que ets, i si vols pots fer aquest escrit extensiu a tota la junta de l’associació.
Vaig rebre el correu de l’Olga Fdez. el passat 4 de desembre amb l’assumpte «Canvis en la condició de jubilat/da AADPC 2024» que em va ofendre molt per la indelicadesa del comunicat. No vaig emplenar cap formulari, vaig respondre al correu dient que si no era possible continuar amb la quota 0 € que procedissin en conseqüència, és a dir, que em donessin de baixa. Les quotes que plantegeu no són més que una mesura punitiva incomprensible i injusta que jo no estic disposat a assumir.
En el meu cas i en d’altres potser també, el tema dels drets adquirits no crec que es pugui eliminar així com així encara que es decideixi en assemblea, potser podria ser una mesura contra estatutària. Jo ja fa tretze anys que estic jubilat i pago la quota 0 €. L’associació també sap quines són en general les misèrrimes pensions que cobren els actors jubilats, no són per anar pagant ni que siguin mínimes quotes. En fi, encara que molts dels jubilats s’apuntin a pagar, no crec que això solucioni l’economia de l’entitat. Dieu en el comunicat que les quotes dels jubilats són per enfortir la sostenibilitat del sindicat. Jo crec que calen centenars d’actrius i actors que treballen aquí i fora d’aquí i que no són socis, aquests són els que calen perquè l’associació sigui forta i sostenible, i sento molt dir que dubto que la forma de captar-los sigui fent formacions tan fora de lloc professionalment parlant com la darrera que heu proposat Gestió del temps i l’estrès per a millorar el benestar. Qui hagi proposat aquesta activitat té un coneixement mol poc relatiu del nostre ofici.
Bé, em sabrà greu si em doneu de baixa perquè a part d’haver estat un dels fundadors i haver-hi treballat molts anys a l’AADPC, no m’agrada anar-me’n veient la imatge tan lamentablement contractual d’una entitat que valora més les quotes que de gaudir del benefici dels seus jubilats, dels seus coneixements i de les experiències humanes i professionals múltiples que per l’edat poden aportar al col·lectiu. Són signes dels temps que vivim. Llàstima.
Salut company, companys.
Enric Cervera Ral
Barcelona, desembre de 2023
***
No vaig rebre cap comunicat de l’AADPC al meu escrit fins el 4 de març que l’Àlex em va trucar personalment per preguntar-me si m’havia repensat sobre el meu escrit i optava per pagar alguna de les modalitats de les quotes que s’havien plantejat. No, li vaig dir, repetint-li que ja feia tretze anys que estava jubilat i que això a més formava part d’un dret adquirit. En fi, no vam parlar massa estona, vam quedar tan amics com sempre.
El passat 24 de febrer vaig col·laborar en la realització d’un teaser d’un curtmetratge de l’ESCAC (Larga noche). El rodatge del curtmetratge definitiu de les dues seqüències en les que jo havia d’intervenir s’havien de rodar el 23 i 24 de març.
El 17 de març vaig haver d’anar a urgències i em van diagnosticar una cel·lulitis a la cama dreta que no em deixava donar dues passes consecutives. Sentint-ho molt i el més aviat possible em vaig posar en contacte amb el director del curt per dir-li com em trobava i que no veia possible estar bé pels dies previstos de rodatge i ho vaig encertar perquè a sobre de la cel·lulitis se’m va afegir una grip que encara em va empitjorar el meu estat de salut. El director ho va comprendre i em va dir que si li podia suggerir un actor que acomplís amb el meu perfil.
Per fer memòria d’algun company a part dels que ja tenia al cap, vaig anar al web de l’AADPC i curiosament el primer al que no hi vaig trobar va ser a mi. Ja m’havien tret del web, ja m’havien donat de baixa, algú sembla que va córrer a despenjar-me de la guia d’actors.
En fi, a respondre’m a la meva carta van tardar uns tres mesos, —i no per carta sinó amb la trucada telefònica de l’Àlex—, a despenjar-me de la guia d’actors (que això sí que ho tenia pagat perquè es paga a part de les quotes) després de la conversa telefònica amb l’Àlex ho van fer amb uns dies.
Apunto a continuació alguns temes per a reflexionar-hi si cal que em continuen preocupant.
- Tant de bo siguin molts els jubilats que han decidit rescabalar econòmicament l’AADPC, jo amb els meus 22 anys de servei ja hi vaig col·laborar sobrerament i crec que no se’m pot eliminar un dret adquirit. Si una entitat s’enfonsa no serà perquè els seus jubilats no aporten les suficients quotes. I si hi ha manca de socis bé podria ser perquè el model de l’entitat ni els aporta confiança ni els dóna els serveis adequats.
- Em continua preocupant també, com ja afirmava en l’anterior entrada d’aquest bloc, que —el 77 % dels artistes ingressen a l’any menys de 12.000 €. Aquest tema hauria de ser un dels temes centrals dels que els que s’anomenen sindicalistes n’haurien de tenir cura. Molts col·lectius surten al carrer i fan vagues per coses menys greus. A França, no fa massa van aturar el Festival d’Avignon, res semblant aquí és impensable. S’ha d’estar bé amb la patronal i les institucions, però mai al seu dictat. Estar molt bé tenir convenis, però no serveixen de massa si els sindicats no en tenen el control de la seva aplicació i si només són una minoria la dels professionals que se’n beneficia.
Aquestes continuen sent doncs en resum algunes de les meves principals preocupacions en aquest moment sobre l’estat de com està la professió a la que m’he dedicat tants anys. I també tinc una gran preocupació de com veig que està el món a l’actualitat, per això m’afegeixo per acabar citant unes paraules que diu Jon Fosse en el final del seu manifest del dia internacional del teatre d’enguany:
«LA GUERRA I L’ART SÓN OPOSADES. L’ART ÉS PAU.»
Salut companys!!!
