.jpeg)
«Rècord històric del teatre català amb 2,84 milions
d'espectadors. Les sales
de Barcelona tanquen el seu millor any i recapten 86 milions d'euros. Les sales
de menys de 200 localitats reben 305.413 espectadors i gairebé quatre milions
d’euros de recaptació.»
Sens
dubte que cal estar content i celebrar-ho, però... constato com altres vegades
ja he fet que es continua parlant d’espectadors en lloc de dir —entrades
venudes. Si una persona va cinc vegades al teatre, no l’han de comptabilitzar
com a cinc espectadors, és un espectador que va cinc vegades al teatre, no és
el mateix. I tant de bo hi anés deu vegades i no cinc. Jo gosaria dir que els
que van al teatre, enguany hi han anat més, possiblement perquè encara hi ha
més oferta. Conec a gent que no hi ha anat mai ni hi pensa anar al teatre.
Per
altra banda, crec que seria interessant també, veure i analitzar el rendiment
de la multiplicitat de produccions que es presenten en l’actual oferta
possiblement desmesurada que no fa més que indicar-nos l’estat de crisi del
sector. Encara que sembla contradictori, més producció pot ser indicatiu de més
carestia. Els artistes no deixaran de produir i generar nous productes malgrat
cada vegada els sigui més difícil de mostrar-los i rendibilitzar-los.
Continuaran produint si no llencen la tovallola, que també n’hi ha que ho fan
lamentablement. M’és difícil entendre que moltes de les produccions que es
presenten en sales petites amb aforaments petits també, durant dues o tres
setmanes com a màxim, obtinguin una rendibilitat social i econòmica mínimament
acceptable del seu producte. Davant d’això, seria bo per a tots plegats,
professió i públic també, que hi hagués una, diverses veus crítiques que analitzessin
aquests aspectes. Veus difícils de trobar per arreu.
***
I
un altre retall de premsa.
«Els Premis Gaudí són un reconeixement anual que es
concedeix a les millors pel·lícules, sèries de televisió i produccions
audiovisuals en català o produïdes a Catalunya. Són considerats com els premis
més importants del cinema català i es concedeixen per l'Acadèmia del Cinema
Català. Els premis es van crear l'any 1986 i des de llavors es concedeixen cada
any a les produccions que han destacat pel seu nivell de qualitat i
originalitat.
La setzena edició dels Premis Gaudí es va celebrar el 4 de febrer del 2024 al
Centre de Convencions Internacional de Barcelona. La presidenta de l'Acadèmia,
Judith Colell, va parlar dels èxits del cinema català, de la precarietat
laboral contra la qual hem de lluitar, i la tolerància 0 amb l’assetjament i
els abusos al seu discurs durant la Gala dels XVI Premis Gaudí 2024.»
Tal com va dir la presidenta de l’acadèmia, només cal
mirar l’extracte de l’informe sociolaboral d’AISGE que adjunto a continuació
per constatar la precarietat laboral a què fa referència.
Sens dubte l’estat general sembla ser millor que anys
anteriors, però cal encara treballar molt per arribar a cotes de dignitat que
la professió en general encara n’està molt allunyada d’aconseguir-les.
I està molt bé i cal enorgullir-nos que pelis fetes amb gent d’aquí arribin a optar als Òscar, però cada vegada més s’estan tancant multi sales d’exhibició i això vol dir que el públic és cada vegada més absent. Si les tanquen és perquè estan buides. Satisfaccions sí, però preocupació també. Celebrem doncs tots els èxits sens dubte, però sense deixar de preocupar-nos i combatre la precarietat i les injustícies. No ho oblidem! Felicitats a tots els guardonats i salut per a tots companys!
