 |
| ROGER JUSTAFRÉ Foto TEATRE-ENTREACTE núm. 76 agost de 2008 |
Recordo que la Núria
Duran, el Ramon Teixidor i jo vam ser els protagonistes del primer Taller de
Comèdies que tu vas realitzar per al circuit de TVE a Catalunya, Pell vella
al fons del pou de Manuel de Pedrolo. Va ser l’any 1974. Tu en parles en el
Capítol 5 del teu llibre i molt amablement en cites i n’expliques l’experiència
que vam realitzar tots plegats i de la que jo personalment en guardo un record
inesborrable i fonamental. Per mi també va ser el primer cop que em posava
davant de les càmeres de televisió. Els tres intèrprets formàvem part del Grup
A-71, un grup de Teatre Independent dirigit pel Joan Maria Gual que ja estàvem
treballant Pedrolo i que ens va ser molt interessant i ens incentivava també
poder-ho fer per a la televisió, en català, i més en aquells temps encara de
dictadura. Era una televisió en blanc i negre, mai no n’he vist cap còpia,
només en guardo l’agradable record d’haver fet i haver visionat posteriorment
aquella primera experiència televisiva que tots plegats vam compartir pel canal
2, no n’hi havia més de canals.
***
El Roger va ser també un
dels fundadors de l’AADPC i estimava el teatre incommensurablement. Té una gran
quantitat d’obres i premis i jo vaig tenir el privilegi i el plaer de poder editar-n’hi
algunes quan era el responsable de la revista Entreacte i de les publicacions
de l’AADPC. La primera obra del Roger
que vaig publicar el 1992 va ser El vellocino en los espejos amb un pròleg
de Juan Germán Schroeder. Vam coincidir diverses vegades i en diferents
ocasions i compartim amistats comunes. La segona peça del Roger que vaig
publicar el 1993 va ser Ojos que no ven (Un bel di vedremo) una
obra guanyadora del premi de textos teatrals de l’associació d’actors el 1993. Pel
juliol del 1996 Càsting ‘La comèdia’. I el 2007 No us quedeu muts
la versió catalana feta per ell mateix del Premi Carlos Arniches de Teatre 2007
que ell va guanyar. També recordo la lectura dramatitzada a la SGAE en la que
vaig participar el 2007 de la seva obra L’anar i venir del vaixell d’Anubis,
una peça molt divertida. En definitiva, molts bons records sempre amb el Roger
Del llibre DE JOVEN PROMESA A VIEJA GLORIA (El capítol 5. Taller de comèdies) el Roger comença així parlant de Pell vella al fons del pou el seu primer Taller de comèdies: «De esta primera serie de programes TENGO MUCHOS RECUERDOS, Buenos, malos y peores. Entre los peores, quizás el más terrorífico fue el primero. Y no por los actores ni por el texto, sinó por mi inexperiència.» i acabava amb el seu caràcter sempre optimista: «En resumen, que el programa QUEDÓ MUY APAÑADITO, me parece a mi, però no me hagais demasiado caso. Es que yo suelo gustarme mucho. En mi mundo (y no creo que sea el único) la falsa modèstia es un estorbo. Si no te valores tú, ¿quién lo hará? Poquisimos... o ninguno. Ya se sabe... QUÉ SE LE VA A HACER... hay que sobrevivir.»
I acabo amb aquestes sinceres
paraules del Roger que tant el defineixen com a professional i com a persona.
Una forta abraçada, en guardaré un bon record de tot el que hem compartit,
company, amic.
