En el darrer pla d’un anunci de cervesa que estan passant en aquests moments per la tele hi apareix un xicot que diu una cosa com “jo ja no sé què fer més, jo no sóc actor”
Doncs què fas davant d’una càmera, noi!? jo li preguntaria.
És una gracieta del publicista? O potser la cervesera no ha tingut prou calés per a contractar al George Clooney, un actor com molts, que sí que fan publicitat, oi?
Aquí a casa nostra, ni la peli del geni de l’Empordà —tan estimada pels francesos— ni la de la recollida de préssecs d’Alcarràs —tan nominada als Òscars— han utilitzat actors professionals. És una moda?
Bé, tothom és lliure de fer el que vulgui evidentment, però cal esperar que això, ja sigui per bé o per mal, només formi part d’unes corrents passatgeres. Cada vegada hi ha més noves generacions i més ben preparades d’intèrprets disponibles.
I com també seria comprensible que amb el grau d’atur que hi ha, els col·lectius dels professionals manifestessin la seva indignació pel menysteniment que tot això significa.
Els professionals són els que s’han format i es formen continuadament per a la interpretació. Aquesta és la seva feina. Mai no diran “jo ja no sé què fer més”.
Salut i feina companys!
