INNOCENTADA

Sense caure en que es tractava d’una innocentada em vaig empassar la notícia d’Entreacte creient —sense entendre massa les motivacions— que es faria un musical per celebrar els trenta cinc anys de la revista. De seguida vaig pensar, musical?, per què? bé, i jo que sé!, com que sembla que aquest nostre país s’ha convertit en una fàbrica de musicals, doncs, bé, endavant, ja veurem com va tot plegat... de seguida vaig tenir ganes i curiositat de sentir la música, les veus i de veure les coreografies d’Entreacte. Sí, vaig sentir molta curiositat de veure-ho... perquè jo, en aquests moments això de posar-me a cantar i ballar... ja no estic per fer-ho, sí per veure-ho és clar! El que sí que em va passar pel cap va ser fer una petita auca d’Entreacte perquè vaig pensar que els que s’embrancaven en aquesta experiència potser no en sabrien algunes coses dels inicis de la revista. Vaig fer una petita auca i la vaig enviar a Entreacte i al president de l’AADPC que segons deia la mateixa notícia volia encetar-se com a director. Reprodueixo a continuació l’auca.

L’AUCA D’ENTREACTE

Allà per l’any vuitanta vuit

en el sector hi havia un buit

Tenia el col·lectiu necessitat

de tenir comunicabillitat

 

I uns quants es van posar a la feina

per fer una revista, una eina!

 

Uns quants companys s’hi van posar

i setze pàgines van compaginar

 

I per l’octubre d’aquell any

la primera revista  d’enguany

 

Molts noms es plantejaren

i amb Entreacte es quedaren

 

Amb voluntat, pocs recursos i il·lusió

es va anar fent durant molts anys, deunidó!

 

Informar, opinar, criticar i distreure

i amb les portes obertes!, ho podeu creure!

 

I els titulars van anar informant

de l’estat general, tot criticant!

 

I es va anar editant periòdicament

segons l’economia ho anava permetent.

 

I ben aviat es van editar també

a dramaturgs, que ho feien molt bé!

 

I una munió de col·laboradors

van aportar a la revista el seu esforç

 

I així han anat passant els anys

capejant trampes i paranys

 

I l’Entreacte continua viu

conseqüent amb tot el que diu!

 

Entreacte qui t’empara?

trenta cinc anys donant la vara!

 

I molts més te’n desitgem

tots aquells que et fullegem

 

Entreacte ha estat i és el mitjà

de l’AADPC, sempre ho serà!

 

Doncs aquí queda aquesta auca, per a mi en record d’aquest musical que no ho ha estat, i també a la memòria d’aquest Entreacte que va néixer ara fa trenta cinc anys i del que tant i tant orgullosos en podem estar tots els que hem fet possible que encara surti. Visca Entreacte, i visca la innocència! BON ANY!