(Es torna a publicar aquesta entrada perquè l'anterior ha estat eliminada.) Joe, amic! te’n vas sense ni avisar... no ens deixes temps ni per pensar en començar cap dels nous projectes que tu sempre plantejaves quan de forma casual o fortuïta ens trobàvem. Quina llàstima que no hagis pogut fer el paper de pare durant més temps, és un paper d’aquells que a alguns actors ens agrada, generalment són llargs i amb moltes contradiccions, però sempre compensatoris. El pare que has representat, segur que ha estat molt agradable, encara que llastimosament ha estat massa curt. El model de vida que tenim muntat en aquest món en el que ens ha tocat viure és una mena d’OT que tu sortosament ja no hauràs de patir més, millor per a tu, els que ens quedem continuarem lluitant per intentar millorar-lo. Adéu Joe, se t’han acabat els càstings, els bolos, les xerrameques... ja saps que això és part de les coses que havíem compartit, ara ja formes part de la nostra memòria. Molta gent hi havia en el teu comiat, un senyal inequívoc del teu tarannà personal. Gràcies per tot el que ens has aportat, descansa en pau, Joe.
