Ho he vista anunciat a la tele i fent una cerca també ho he trobat: “Un actor i director teatral busca els millors actors amateurs de Catalunya per formar part de la nova companyia que representarà TERRA BAIXA. Aquest actor i director posa a prova el talent teatral amateur català amb un nou format. Concurs, reality i divulgació cultural són els eixos que mouen aquest projecte en què viurem el procés de posar en marxa l’obra teatral TERRA BAIXA, des de zero.”
Em sembla molt bé que es facin experiments, sempre i quan
serveixin per dignificar el teatre, el cinema, la televisió, l’ofici en general,
és clar. I una de les maneres bàsiques d’aconseguir-ho és elemental, generar treball,
que el món professional n’està molt mancat lamentablement. Posar en marxa una
obra teatral des de zero és una experiència molt interessant i lloable d’escometre.
I si es fa amb recursos públics seria molt d’agrair que els beneficiaris fossin
els treballadors del sector, que n’hi ha de disponibles més dels imaginables.
El món amateur potser han fet més TERRA BAIXA que els
professionals, segur, però davant de fer-la per a la televisió pública, sempre es
trobaran en inferioritat de condicions als professionals del medi. Fer teatre per
als amics i coneguts és una cosa, fer televisió n’és una altra.
Quina necessitat, o quin interès hi ha en posar a prova el
talent teatral amateur? Sobre això potser seria molt interessant fer uns bons
reportatges que dignifiquessin la seva plural i històrica realitat. La seva tasca
és lloable, i no cal que ningú els posi a prova, ni crec que ho necessitin, ningú
necessita cap reality ni cap concurs per reafirmar-se. Necessiten
continuar existint dignament i sense que un aiguabarreig com aquest els pugui
fer confondre’s ni a ells ni a l’audiència sobre la seva lloable i digna afició
teatral.
Si els eixos que mouen aquest projecte són les de
mostrar-nos el procés de posar en marxa una obra teatral des de zero, em
pregunto, no seria moltíssim més interessant i enriquidor per a tothom, encara que fos una mica més car i més complex, mostrar
aquest procés des d’una òptica professional? Fins i tot podríem enaltir encara més un dels nostres grans dramaturgs com és Guimerà. Hi ha pel·lícules i sèries interessantíssimes
que han tractat aquest tema abastament. I això de buscar els millors, és un
eslògan una mica pèrfid, una quimera enganyosa mercantilista i/o publicitària
si més no. Els intèrprets també volem sempre el millor director, la millor obra,
el millor paper, i no sempre el tenim! El que hi ha és el que hi ha!, i sinó, com
deia aquell, “Nobody is perfect!” BON
ANY!!!
