La meva aportació al DMT

Com explica l’Institut Internacional del Teatre ITI : 

«Des del 1962 el dia mundial del teatre ha estat celebrat el 27 de març pels centres ITI, membres cooperants de ITI, professionals del teatre, organitzacions de teatre, universitats de teatre i amants del teatre. Aquest dia és una celebració per a aquells que puguin veure el valor i la importància de l'art com a "teatre", i actuen com a una atenció als governs, polítics i institucions que encara no han reconegut el seu valor per a la gent i per als individus i encara no s'han adonat del seu potencial de creixement econòmic.» 

Com que s’apropa el dia mundial del teatre, el món teatral ja està en marxa i en ebullició. Tenim ja el MISSATGE DE L’AADPC DEL DIA MUNDIAL DEL TEATRE 2019 i tenim també com cada any el MISSATGE INTERNACIONAL DEL DIA MUNDIAL DEL TEATRE 2019. La Federació de Grups Amateurs de Teatre, la Xarxa de Teatres d’Ateneus de Catalunya i l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya celebren conjuntament el Dia Mundial del Teatre en el Centre Moral i Instructiu de Gràcia. La cartellera està més plena que mai i carregada d’ofertes que podem trobar en els diaris i en webs especialitzats on hi ha els teatres institucionals, els teatres comercials, els teatres i les sales alternatives i fins i tot els microteatres. En aquestes dates s’està celebrant el X MUTIS, Festival de Teatre Independent de Barcelona on s’hi han presentat molts altres espectacles en espais que no figuren usualment a les cartelleres, el Cafè-Teatre Llantiol, el Centre Cívic Drassanes o la sala Cincómonos entre altres. 

Tot plegat, ens trobem només a Barcelona en aquest moment, amb una oferta de més de cinquanta espectacles durant aquests dies, una barbaritat, una disbauxa de creativitat a l’abast poc assumible ni per a l’espectador àvid de novetats i d’ofertes. I sabem que la cosa no s’atura aquí, contínuament les programacions de tots els espais teatrals es van renovant constantment amb periodicitats variables en cada espai. És un no parar la quantitat ingent de produccions que es van succeint una darrera l’altra.  

M’agrada pensar però, que el teatre és més viu que mai, però també penso que aquesta oferta teatral desmesurada creix per la pròpia necessitat que té el teatre i els seus faedors de trobar el seu lloc i poder-se assentar mínimament doncs els seus esforços s'ho mereixen. La creativitat creix exponencialment en temps de crisi social i política, i en la seva consolidació i en el seu futur, lamentablement és en el que menys es pensa.  

Amb tot doncs, un bon dia mundial del teatre!