El meu llibre COM... SEQÜÈNCIES (Un relat basat en fets reals) va veure la llum el dia 23 d’abril de 2018 dins de la
presentació del 5è Taller de la Memòria Escènica juntament amb els de quatre
companys més de la professió en el Teatre Romea.
Amb aquesta entrada del bloc vull
mostrar el meu agraïment, en primer lloc a AISGE
que ha editat aquest llibre, i també vull mostrar el meu reconeixement a tots
aquells que cito, que són molts, i que evidentment formen part del meu entorn i
circumstància professionals i que sense ells el meu relat seria insubstancial
sens dubte.
L’acte de la presentació em va satisfer moltíssim i va ser conduït
per la Lloll amb la seva simpatia i cordialitat habituals. Ella em va fer llegir un
paràgraf del meu llibre, que sens dubte, més que una síntesi és una justificació
del perquè em vaig decidir a escriure la meva autobiografia professional. Diu
el paràgraf:
«I una motivació que m’ha empès també a escriure aquest
llibre és pensar que a les estrelles ja els hi escriuen les seves memòries,
però els que no brillem tant i que també estem en la constel·lació, crec que
pot ser bo que ho fem nosaltres mateixos, i no precisament per mirar-nos el
melic, sinó per aportar dades i vivències al nostre firmament, perquè no cal,
ni és bo, que ens les enduguem a la tomba, podem intentar de compartir-les en
vida. A més també hi ha coses ben diferents en el nostre món fora dels
escenaris, dels sets i dels platós que també mereixen explicar-se. Fins aquí
doncs, en resum, el perquè m’hi he posat.»
He fet un extracte
del vídeo del dia de la presentació que AISGE va tenir la gentilesa de
gravar i que ens ha enviat a tots els que vam fer el taller com a un bon recordatori de l’acte. Un gran i bon record sens
dubte!
Només afegeixo que, tertulianament m’han comentat, ara només et fa falta plantar un arbre, perquè de fills ja en tens. No ho sé, no ho sé... ja m’ho pensaré, he comentat. No ho he fet mai això de fer de pagès jo... aneu a saber, però...!
