La veritat és
que, com està el món, el millor que podem fer, és teatre, com els nens.
Posar-se a discutir,
o simplement fer tertúlia al voltant d’un cafè i parlar de política és fer
malbé l’estona emprada. Fem teatre! Fins i tot, jo que no hi entenc un borrall
de futbol, parlar-ne em sembla més positiu que discutir o prendre partit per
una o altra de les divagacions polítiques litigants a l’actualitat. Fem teatre!
No és que m’hagi tornat apolític, tot al contrari, tinc clar quins són els
problemes de la societat i continuaré votant a una o altra opció de les que
se’m presenten en cada ocasió malgrat el meu escepticisme creixent. Fem teatre!
Però això no treu que les ganes de participar que tinc en debats polítics cada
vegada són més minses. La meva desafecció me l’han provocada tots plegats,
sobretot per les continuades mentides que m’estan voler fer creure. Fem teatre!
Els grans mitjans ja sabem de part de qui estan. I els petits, això, són petits
i innocus com les xarxes socials. Fem teatre! Les informacions que rebem per
totes bandes resten cada vegada més esbiaixades i tendencioses. Les promeses
dels que s’ha erigit com a ‘predicadors’ ens causen l’efecte contrari perquè
les semàntiques que empren tots plegats són simplement producte de furts de llenguatges
aliens. Fem teatre! Tothom diu que es preocupa dels altres, i cada vegada la
percepció que rebem és més falsària. Fem teatre! La perversió de la dialèctica
fa temps que ha tocat sostre i no fa més que donar voltes i voltes i és difícil
rebre un missatge esperançador. Fem teatre!
Sí, la veritat és que, com està el món, el millor que es pot fer, és
teatre, com els nens.
