Una ullada a l’espieta

Faig aquesta entrada després de fer una ullada a una espieta que m’ha arribat a les mans. L’espieta no és més que el resum setmanal emès per ADETCA, en aquesta ocasió la del període 29/06/2015 a 05/07/2015.

            Reprodueixo només els totals.

En aquesta setmana, que va del 29 de juny al 5 de juliol, criden especialment l’atenció la gran quantitat d’invitacions que hi ha (entrades professionals i d’estrena). Però això és lògic que sigui així perquè és la setmana de la inauguració del Grec. Mirant les dades més detalladament veig que l’espectacle VORONIA, el que va inaugurar el festival, que aconsegueix el 89,54% d’ocupació en dues funcions té només 1.564 entrades de pagament, l'aforament és de 4.208. Aquest espectacle és el que té el rècord d’invitacions aquesta setmana, 2.204 (1.808 entrades d’estrena més 396 entrades professionals). Segons aquestes dades, l’aforament del Grec és de 2.104 localitats, i per tant es pot deduir fàcilment que aquest espectacle inaugural sense les invitacions no hauria fet ni mitja entrada amb les dues funcions que va fer. El que queda clar és l’esforç fet per l’organització del festival de cara a mostrar una inauguració esplendorosa.

VORONIA va necessitar 2.204 invitacions per aconseguir el 89,54% d’ocupació, al contrari del que li va passar al Joan Manuel Serrat que amb 228 invitacions va aconseguir el 99,57% d’ocupació. Sobre la qualitat d’aquests dos espectacles en aquest mateix espai, el Teatre Grec, no hi ha res a qüestionar, però sí que queda clar, que n’hi ha un que omple i l’altre no.

En aquesta espieta hi ha indexades 32 sales on s’han fet espectacles en diferents espais i formats. En una setmana s’han realitzat 172 funcions pertanyents a 54 espectacles diferents. Una gran oferta de teatre sens dubte, però amb una ocupació total no tan esplendorosa 58,61%.

No sóc gens expert amb els números, més aviat m'atabalen, però davant d’ells em vénen al cap tota mena de cabòries. Aquí en va una.

Partiré d’una premissa utòpica:
«Imaginar-me què passaria si es fes un repartiment lineal de la recaptació total.»

Primer que tot hauríem de considerar que les companyies acostumen a anar al 50% amb les sales, per tant el total recaptat brut es repartiria en dues parts (569.117,21:2), així que obtindríem 288.511, 345 € bruts per a les companyies,  i 288.511, 345 € bruts per a les sales.

A partir d’aquests números bruts, continuaré fent consideracions sobre aquest utòpic repartiment lineal.

-A cada sala (32) li correspondria aquesta setmana 9.015,98 € (288.511, 345:32).

-A cada espectacle (54) li correspondria aquesta setmana 5.342,80 € (288.511, 345:54).

-O filant més prim encara, si repartíssim aquest total brut per les funcions fetes, a cada funció aquesta setmana li correspondria 1.677,39 € (288.511, 345:172).

I en aquest punt, continuant amb aquest repartiment utòpic, em pregunto: Quantes nòmines es podrien pagar amb aquests 1.677,39 € bruts?

Continuem amb la ficció:

Evidentment de la quantitat de 1.677,39 € fent números rodons se n’hauria de descomptar un 40% corresponents a l’IRPF i a la SS dels treballadors, i per tant, ens quedaria net per funció, 1.006,43 €. Deunidó! oi?, una quantitat que potser no estaria gens malament, i que podria ser força acceptable, depenent és clar del número de membres que hi hagués a la companyia. Suposo que molta gent ja hi firmaria encara que aquesta quantitat s’hagués de repartir entre 10 persones que tocarien a 100 € per funció per a cadascú amb aquest hipotètic repartiment utòpic.
Potser a alguns ja els semblaria bé 100 € per funció, potser a altres no, és clar! En fi, és el que passa amb els repartiments lineals, acostumen a ser polèmics i no agraden a tothom. Em sembla que només hi ha el precedent del Grec'76 que es va plantejar que tothom havia de cobrar el mateix, eren altres temps, és clar! En fi, no cal preocupar-se però, perquè aquest plantejament utòpic i aquesta forma de repartir és fora de la realitat i de qualsevol previsió futura, no cal preocupar-se ni tampoc il·lusòriament esperançar-s’hi, aquests números només formen part de les meves divagacions personals. Potser és la calor... qui sap? La realitat és, que és difícil de saber, si les companyies que aconsegueixen bones recaptacions se’n surten econòmicament. El que sí que és cert i real, perquè ho he experimentat, és que les recaptacions dels espectacles de moltes companyies amb ocupacions baixes no cobreixen ni els serveis mínims, ni els del conveni vigent del qual per curiositat n’he fet l’extracte següent. A veure qui és el maco que cobra les quantitats que determina el conveni?

El que és curiós d'aquesta ficció que acabo de fer de cobrar 100 € per funció és que aquesta quantitat gairebé coincideix amb el que segons el conveni ha de cobrar un protagonista, fixeu-vos, si dividim els 3.168 € per 30 dies surt la quantitat de 105,60 € diàries que és el que ha de cobrar un protagonista del Grup A. Si la ficció és utòpica, les taules salarials del conveni potser també ho són, oi?

            Quan a les sales, no sé si amb els 9.015,98 € setmanals que els pertocarien en aquest repartiment lineal utòpic els podrien sortir els números, encara que com generalment moltes de les sales acostumen a estar subvencionades, potser ho tindrien millor que les companyies, que com la sardanes es fan i es desfan, i van aportant un darrere l'altre, amb il·lusió i esperança, productes artístics efímers produïts generats amb la seva assumida autoexplotació.

            I aquí van els totals de l’espieta de la setmana següent també amb espectacles inclosos dins del festival del grec. Dues sales més, dos espectacles més. I la recaptació un pèl inferior.

I per acabar, una menció especial al muntatge BANGKOC de l’Antonio Morcillo que vaig poder veure en la seva última funció a la Villarroel. Molt bon muntatge i un text molt bo també. No m’agraden però i m'entristeixen els índexs d’ocupació que aquest muntatge ha obtingut, un 32% la setmana del 29/06 al 05/07, i un 32,43% la setmana del 20/07 al 26/07. Malauradament dedueixo, que l’interessant i polèmic discurs que s’estableix a l’escenari, no l’hi ha interessat massa al públic, llàstima! Jo, recomanaria veure’l aquest muntatge, es mereixia uns millors resultats d’ocupació sens dubte.