Veig acabar l’any
amb el Black Friday, el Shopping Night, el Palo Alto Market i me n’adono de que
realment estic fora de lloc, —jo no sóc d’eixe món deia el de Xàtiva en una de les seves cançons. La meva
no immersió en la llengua anglesa —cosa que no em preocupa massa— encara agreuja més
la comprensió de totes aquestes manifestacions comercials foranes imposades. A
la cultura anglosaxona hi ha moltes coses valuoses, però no m’agrada que
aquestes manifestacions siguin un model a seguir i em molesta que ens les imposin.
I són els nostres administradors públics els responsables de donar pas a totes
aquestes bajanades comercials promogudes per les multinacionals que en lloc de protegir-nos
d’aquesta contaminació que buida les butxaques als incauts i enriqueix cada
vegada més als de sempre, pobrets!, que a sobre es mostren deprimits per la
crisi, perquè no poden aconseguir triplicar o quadruplicar els seus guanys, els
pocavergonyes. Nosaltres, a pagar i a callar.
I ara, a muntar
el pessebre. A mi m’agradaria fer-ne un de vivent, perquè així potser alguns col·legues
podrien tenir feina durant uns dies. Quina feinada però, oi? S’haurà de
començar a pensar en un microfinançament o amb alguna altra cosa similar per
perdre els menys diners possibles en l’intent, pensar en el càsting, en la dramatúrgia,
en el lloc on fer-ho... Ufff!
Pel sant Josep
amb la vara florida no hi haurà cap problema, es podria comptar amb un qualsevol
dels milions d’aturats que podrien assumir el rol si més no com a figurant. I
si el càsting és de professionals es demanarà als que s’hi presentin que mai
hagin interpretat el paper d’Otel·lo per allò de la gelosia de la que no en pot
tenir ni una engruna el sant-personatge. La verge, cap problema, cues hi ha
quan en un càsting es demana una cara bonica. Per representar aquesta figureta
tampoc, no es demanarà que la intèrpret sigui verge sinó que solament ho
representi, però si per casualitat se’n presentés una de verge i a més estigués
prenyada, doncs molt millor, més realitat encara en el pessebre. Pel Jesuset
tampoc hi haurà dificultats ja que es demanarà un nen ros amb unes galtes
rosades i grassonet, només faltaria que li haguéssim d’imposar el realisme d’un
nen palestí desnodrit i mort de fred. Per les bèsties, la vaca, el bou, els
xais i els camells dels reis es demanarà assessorament i presència en el
càsting a l’associació contra el mal tracte animal, no fos cas que s’incorregués
en una mala utilització d’aquests animals en l’escenificació. El perfil de la
figureta del capellà amb paraigües podria ser representat per qualsevol
pederasta ensotanat delerós de veure i acaronar el nou nat, i si no es trobés
aquest perfil en viu que és el que realment donaria versemblança al pessebre
vivent, es podria substituir per una figura vivent d’aquestes que hi ha a la
Rambla perquè ho representés amb la garantia afegida de que aquest personatge s’estaria
quiet i no tocaria res. Quan al caganer. No és massa difícil de trobar el caganer
adequat per a un pessebre vivent laic. Hi ha molts personatges idonis per
representar el rol del caganer vivent, l’ideal seria que li donessin llibertat
condicional i permís per a representar-lo a qualsevol dels empresonats
darrerament per delictes de malversació, ja que aquests han demostrat
sobrerament que són capaços d’assumir el rol, cagar sobre el que sigui d’una
forma pública, manifesta, i sense cap impudor. Ho farien de conya! N’hi ha molts de caganers
públics no empresonats encara que podrien representar també aquesta icona
pessebrista però no crec que s’avinguessin a la proposta de formar part
d’aquest pessebre vivent, estan massa ocupats i no volen preocupacions, la seva
merda és massa valuosa per anar exhibint-la.
El caganer interpretat per
un actor professional només podria tenir sentit a partir d’uns plantejaments de
l’estètica de la provocació, i aquest no és el cas. Per això en aquest projecte serà preferible que aquest personatge sigui interpretat per un no professional, per una col·laboració especial. Hi ha molts més personatges
a representar en aquesta proposta de pessebre vivent, però ho deixo per a més
endavant, de moment, em limitaré a cercar aquestes que he descrit. L’única
pretensió que té aquest projecte de pessebre vivent és la d’afegir-se col·lateralment a aquesta voràgine consumista del Black Friday, el Shopping
Night, el Palo Alto Market i per això el podríem titular si us sembla com The Catalan Nativity
Scene en lloc del nom clàssic Pessebre i així ho podrem exportar
d’una forma més actualitzada. Per si de cas però, per tot allò que pugui anar
venint hem de continuar estant amatents i preparats per tot, eh! Bones festes! Intenteu que ho siguin si més no!
