En memòria de la Mercè Anglès

Vaig conèixer a la Mercè l’any 1991 quan des de l’AADPC que presidia l’Alfred Lucchetti ella es va incorporar a la Junta com a responsable de la Secretaria Tècnica. L’AADPC estava a punt de fer 10 anys d’existència, així com l’Entreacte ja era en el seu tercer any, hi havia uns 600 socis en aquell moment. Què feia la Mercè des de la secretaria tècnica?, moltes coses evidentment, sempre ha estat una dona amb molta capacitat de fer feina, organitzava cursos, cercava recursos, i moltes altres coses i dinàmiques que aquella voluntariosa junta amb una economia i una infraestructura limitadíssimes s’anaven plantejant quotidianament. La Mercè ho feia tot amb molta energia i amb un entusiasme comunicatiu admirable. Així ens varem conèixer, treballant per l’associació, aportant cadascú molt del nostre temps i tot allò que bonament podíem i que creiem que podia servir per anar avançant col·lectivament. Eren altres temps, tot estava per fer, i potser ara també (sempre estic amb aquest tema), però aleshores utòpicament ens semblava perquè així ho varem voler creure, que tot era possible, com deia Martí Pol, no ens oblidem que aquest desig era del poeta, i si continuem volent-lo compartir per mantenir-ne la seva validesa hem de continuar lluitant i potser encara amb més intensitat avui dia per poder reeixir-lo.

Amb la Mercè varem compartir escenari també, aquesta activitat, la interpretació, la feina que més ens agrada i que ens realitza, i per la que vivim i ens mobilitza la major part de les hores del dia. Varem presentar a la Fira de Tàrrega Bla, bla, bla… un muntatge basat en el llibre homònim d’Ignasi Riera el 9 de setembre de 1991 que també posteriorment varem fer al Casal Pere Quart de Sabadell.

Varem estar en altres projectes també, fins i tot vaig participar amb ella i amb en Joan Raja en la recerca d’espais quan se li va ficar al cap la idea d’obrir l’Artenbrut. Ho va aconseguir, admirablement com tot el que es proposava. Lamentablement s’ha perdut aquest espai, com molts altres carregats d’il·lusions i esforços de mola gent. I també l’hem perduda a ella.

La darrera vegada que la vaig veure va ser al local que ha compartit amb l’Anna Güell els seus darrers projectes. El teatre és pel que ha viscut sens dubte. Recordem-la, se n’ha anat amb la Lauren Bacall que no és poc!, si ho hagués triat no ho hauria fet millor. Mercè, et recordarem!, per la teva energia i pel teu compromís amb el teatre. Un petó ben gros.