Arxiu del blog

d’abril 15, 2014

Una reflexió sobre la quarta paret

El muntatge que he vist en el Romea està plantejat amb un espai central a quatre bandes suposo que per suprimir la quarta paret que implica tractar el muntatge a la italiana, però per mi, no s’ha suprimit la quarta paret, sinó que se n’han posat tres més. Quatre parets que en alguns moments, quan s’ultrapassen, fan somriure o et deixen perplex, com per exemple, quan els morts s’aixequen i se’n van d’escena, o quan es fa el mim del galop en una cacera amb un cavall que no hi és, o quan un actor sol·licita a un espectador que li faci de cangur guardant-li el cabasset amb el nen. En un text èpic com aquest, al meu parer, aquests trencaments no hi aporten dramatisme, tot al contrari, són concessions innecessàries en un plantejament dramatúrgic seriós com aquest text exigeix. No m’agrada que per l’estètica del plantejament formal de l’espai escènic se’n sacrifiqui l’eficàcia del relat. Amb aquestes quatre parets que en certs moments esdevenen insuperables, els matisos interpretatius intimistes tenen un escull molt difícil de resoldre, es transformen en reptes inassolibles per alguns dels intèrprets més inexperts. La força del text i la brutalitat que se’n desprèn, —que ens podrien fer pensar en els relats èpics i impactants del llenguatge del cineasta Akira Kurosawa—, es dissolen i suavitzen amb l’amabilitat dels plantejaments formals de l’espai i dels personatges creats. Tot això no ha estat cap impediment però per poder gaudir de l’espectacle. La història que s’explica és difícil i complexa, i està ben explicada, per això alguns espectadors que sembla que no han vist massa teatre senten l’impuls d’aixecar-se i cridar ‘bravos’ quan l’obra s’acaba; jo també voldria afegir-m’hi, però la presència de les quatre parets m’ho han impedit en aquesta ocasió. Jo sempre vull aixecar-me i dir ‘bravo’ cada dia que vaig al teatre.


Ah!, per cert, les butaques del Romea són força més còmodes que les cadires de plàstic sobre les grades que s’han muntat a la platea del teatre per aquest espectacle.

No m'ha preocupat mai la quarta paret, però quan he hagut de treballar en un espai central amb públic a quatre bandes sé que les dificultats que l'intèrpret ha de superar són majors tècnica i emotivament.