L’obediència deguda

[…] ...el cap dels Mossos d’Esquadra, el comissari Josep Lluís Trapero, que va demanar més protecció jurídica per als agents de la Brimo. Trapero va insistir a dir que s’ha d’evitar que aquests agents hagin d’assumir responsabilitats penals per les conseqüències de les seves actuacions, ja que, va argumentar, actuen complint ordres que no poden qüestionar. El cap dels Mossos va insistir a dir que aquests policies estan enquadrats en una estructura jeràrquica en què es limiten a executar mandats. A més, va denunciar que aquests agents es veuen sotmesos «a la persecució i l’assetjament per part de grups aïllats». […]RETALL D’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA 28/06/2013

Tots els executors, des dels de l'extermini nazi fins a qualsevol altre fatxenda actual, esgrimeixen aquest argument: l’obediència deguda. El posicionament de disculpar els que obeeixen ordres és esglaiant i no em sembla democràticament admissible. És com si en el món de les arts i de la cultura es condemnés un determinat treball ja sigui d'un intèrpret o d’un artista, simplement perquè el director de l'espectacle o d’un determinat esdeveniment així ho ha determinat.  Imagineu-vos si en seria de surrealista que un director artístic fes unes declaracions semblants a les del cap dels mossos. Parodiant-ne les anteriors, podria ser així per exemple:

[…]...el director d'escena, el senyor XX, va insistir a dir que s’ha d’evitar que aquests intèrprets hagin d’assumir responsabilitats artístiques per les conseqüències de les seves actuacions, ja que, va argumentar, actuen complint directrius que no poden qüestionar. El director de la companyia va insistir a dir que aquests intèrprets estan enquadrats en una estructura jeràrquica i artística en la qual es limiten a executar mandats. A més, va denunciar que aquests intèrprets es veuen sotmesos «a la persecució i l’assetjament per part de grups aïllats (?)». […]

Evidentment seria inadmissible un comentari com aquest parodiant l’anterior que és totalment real i extret del diari. Però si avui dia s’aplaudeixen i ovacionen espectacles força mediocres, mal concebuts des de l’origen, i que no mostren massa respecte ni a l’autor, ni als intèrprets, ni al públic, bé podria ser perquè els citats ‘grups aïllats’ més que assetjar als intèrprets, el que fan és enaltir absurdament l’espectacle en qüestió, esdevenint així còmplices també del producte suposadament artístic que se’ls ofereix.

Bé, en general i en ambdós casos, en el real i en l’hipotètic, els responsables penals i artístics són en un cas els caps policials que dicten les ordres, i en l’altre els directors artístics que fixen les corresponents directrius. Seria bo que ells també fossin els condemnats a més, si cal, també dels agents i dels intèrprets. I per descomptat, el que sí que tots els responsables haurien de fer, és deixar de crear sistemes punitius policials, així com directrius artístiques errònies. Sobretot, el que haurien de fer també és eliminar el sistema que s’han muntat d’agents-butxins i de sicaris-intèrprets que són els que finalment acaben executant les normes i les directrius imposades per ells. Responsables ho són tots evidentment, els que fan les lleis i els que les perpetren. L’innocent, i el més perjudicat, és el ciutadà que rep les garrotades en un cas, així com l’espectador per l’altre que també rep, encara que d’una altra manera més subtil, empobrint-se culturalment.