Als professionals del teatre ja no els valdrà el carnet per poder accedir al teatre a 6 euros, i a partir de l'1 de juny hauran de pagar el 50% del preu de l'entrada. Fantàstic, oi? Sembla ser que ADETCA, l'associació d'empresaris teatrals, ha decidit penalitzar en lloc de voler fer pinya davant la crisi amb els professionals menys afavorits, —que lamentablement són la majoria— i que van al teatre perquè forma part de la seva obligatorietat professional i sens dubte vocacional. Llàstima! I una segona mida que a mi també m'ha semblat dissuasòria i que avui he sentit per la ràdio ha estat “un Shakespeare de sis hores” un dels muntatges dins de la programació del Grec d'aquest estiu, sí, m'ha semblat curiós que la durada de l'espectacle formi part de la notícia, no us sembla? En fi, tot apunta cap a una alegria general compartida (somrieu per favor!) En lloc d'anar tots a una, que és el que els temps més ens estan demanant, em sembla que cada vegada estem més socialment esmicolats. La crisi, a la cultura, i al teatre en especial, l'està empobrint la manca de fronts comuns més que la manca i el mal repartiment de recursos. Si no estem amatents, acabarem confonent el concepte creativitat amb el de productivitat, i per a mi, això no és més que una barbaritat, com confondre la dreta amb l'esquerra. On som, realment, ho sabem? Preguntem-nos-ho, si us plau, cada dia tenim mil motius per fer-ho. Salut!