Judith
la directora amb els tres personajes del curt CARICIAS: Ángela, Víctor i
Amanda.
El darrer curt en el que he
col·laborat he format part d'un somni. Tinc la impressió que el guió és el
somni d'un desig, qui sap? Ja veurem quan estigui llest si és així. La
imaginació del guió i la minuciositat i sensibilitat del treball realitzat m'ha
fet somiar a mi també. És com si el personatge que m'ha tocat interpretar
formés part també del meu imaginari oníric. És molt agradable la sensació que
reps quan sense fer massa cosa, —que és el que generalment et demanen en l'audiovisual—,
des de l'altra banda de la càmera reps mostres d'aprovació i afalacs diversos
per la teva interpretació. Tant de bo però se'ns demanés més encara als actors,
ja que més esforç sempre augmenta el valor i el rendiment del nostre treball, i
per descomptat el del conjunt del projecte artístic en el que estem implicats.
Col·laborar en curtmetratges és
una activitat que no he menystingut mai ni tinc cap intenció ara per ara de
fer-ho. No n'he tret mai ni un cèntim, és clar!, però guardo un bon record en
general de les diferents experiències viscudes. Vaig començar a col·laborar en
curts com ho fan molts actors amb la lloable finalitat d'anar completant el videobook personal, però amb el temps he
anat prenent consciència que la relació que s'estableix amb la gent que fa els curts
és en general tan beneficiosa i plaent per a ells com per els que hi
col·laboren. Per a mi la pràctica de l'ofici d'actuar és un plaer, sempre que
el rol a desenvolupar s'adapti a les capacitats i riscos que a mi com a intèrpret
potencialment se'm suposen que puc desenvolupar. És agradable veure fer cinema entenent-se
aquest ofici i art com una activitat d'equip on impera, teòricament si més no,
la divisió del treball com a medi de funcionament per a la consecució d'un
producte amb un rendiment òptim. En el món professional, teòricament més
estructurat que el de l'àmbit lectiu, moltes vegades és difícil de copsar que
aquesta divisió de treball sigui el que preval de cara a l'eficàcia de la
producció artística escomesa. A vegades els interessos comercials o d'altres
més obscurs són l'únic valor que preval, i això artísticament per molt lucratiu
que sigui pot ser força frustrant artísticament parlant en determinades
ocasions. Treballar en equip i harmonia és fantàstic, i certament difícil en
els temps que corren, i això, hauria de ser tan possible en el món professional
com en l'àmbit de l'aprenentatge i la investigació. Un altre tema, i aquest és més
lamentable però, és la poca o la nul·la viabilitat que els projectes dels curts
tenen al seu abast, des de la carència d'infraestructures de producció, de
promoció i de distribució, a tota altra mena de mancances que fan que la major
part dels curtmetratges quedin relegats a mers treballs avaluables d'escola o
de festivals, no inscrits a cap mena de circuit alternatiu ni promocional ni
d'exhibició.
Llàstima. Sort que ja estem
sortint de la crisi i tot plegat s'anirà arreglant, oi?
