Pere, company, amic,
Fa anys que ens coneixem. Hem treballat junts en força ocasions. Tu com a director, jo com actor. Hem fet lectures, hem compartit dramatúrgies. Hem anat a estrenes i hem rigut i hem despotricat plegats en moltes ocasions i sobre molts temes. A l’època dels infantils de l’obra social de La Caixa és on més intensament vam col·laborar i també on vam conformar més el nostre mutu coneixement. Hem compartit el nostre desencís i la indignació en múltiples ocasions per la visió que tenim del món i del nostre sector en particular, el teatre. És admirable la teva voluntat de rescabalar la memòria del mestre i director Ricard Salvat volent tirar endavant l’associació que ell va crear, l’AIET (l’associació d'investigació i experimentació teatral), malgrat que això avui dia resulti una empresa plena d'utopies, d'entrebancs i d'impossibles gairebé insuperables degut al deteriorament del teixit i l'esperit associatiu de la nostra societat. Personalment hem parlat moltes vegades amb gran preocupació i amb certa impotència dels nostres fills i del seu futur immediat, fills que ambdós tenim en nombre i en edats similars, del món que els espera i del qual ens en poden arribar a fer culpables pel mal estat en què aquest es troba. Però ja saps que no és per culpa nostra precisament, perquè tu has estat una persona activa en el nostre ofici i a la vida, has fet d'emprenedor (maleïda la utilització actual d'aquesta ‘parauleta’) en moments fotuts també, i te'n vas sortir, tu, i els que anàvem a la teva nau i que malgrat tot encara i obstinadament volem continuar lluitant i navegant en aquesta mar actual tan plena de marees esperançadores si més no. T’has volgut desmarcar en un determinat moment de la classificació de director de teatre infantil, i això en aquest nostre sector és molt difícil ja ho saps, el nostre encotillat sistema ens té força ben controlats i classificats a tots plegats. També t’hauria agradat dirigir al Nacional és clar!, i a qui no?, però això només toca a qui toca, i tu ara te n'has anat abans d'hora abans que et podés tocar, encara que fos per casualitat, per atzar o per error, qui sap? Adéu Pere, els esforços que fem en vida mai són en va. És el granet de sorra, la nostra contribució. Et recordarem.
El teu company i amic, Enric Cervera
Barcelona 20 de febrer de 2013
