Col·legues, entre la gala Catalunya aixeca el teló i la notícia
del projecte Barcelona World no sé
perquè ens hem de preocupar. Hi haurà feina per a tota la gent que ens dediquem
a això de l’espectacle. Potser massa feina i tot! Gairebé diria que s’hauran d'importar artistes, tècnics i tota mena de professionals de l’espectacle per
poder assumir tot aquest volum de feina
que ens ve a sobre, aquí no hi haurà prou gent per cobrir tants i tants llocs
de treball.
Les empreses teatrals i els
professionals de l’espectacle de Catalunya que organitzen la gala d'aquest començament de la temporada teatral poden estar ben satisfets ja que a part de la
creu de l’increment de l’iva, sembla ser que la resta d'assumptes relacionats
amb el teatre i les arts escèniques en general van d'allò que en diuen “viento en popa i a toda vela!” Estic
segur, o almenys ho espero, que el lema de la gala serà la condemna del maleït increment del 21% del
reconsagrat impost.
Suposo però, que després de la
gala s’espera com cada any, que la nova temporada serveixi per emplenar encara més
els teatres que l’anterior; que el públic àvid d'expectació després del descans
estival esgoti les entrades i els abonaments previstos; que els professionals afortunats
estiguin ja preparant amb tot el seu afany i il·lusió les properes produccions
que s’han d'estrenar; que les sales convenientment remodelades per a la nova
temporada plaguin i satisfacin a tothom; que es produeixin més èxits encara que
en la temporada anterior; que es creïn nous espais per poder assumir el
creixent augment d'espectacles i de professionals que hi ha en el sector perquè
els que hi ha ja no donen l’abast... etc. etc. etc.
En definitiva, que es demostri
que el sector està viu, que malgrat la crisi i les retallades, aquí tothom va a
una en la mateixa direcció, que el sector és indestructible davant de tots
aquests embats i entrebancs, que sempre hi són i hi seran, —el teatre sempre
està en crisi—, però que només afecten als proclius al desencís, que els
veritables arranjadors, emprenedors, mai decauen.
I per altra banda, el govern Mas,
més emprenedor que ningú, si l’Euro Vegas
ha caigut, de la màniga es treu el Barcelona
World. Alça!, aquí no hi ha lloc per al desencís tampoc. Sí, s’ha de mirar
endavant, necessitem Casinos, Catalunya a part d'altres coses per les quals la
gent surt al carrer moltes vegades a l’any, sembla que necessita Casinos. I no d'aquells d’abans que n’hi havia un a cada poble, sinó d'aquests que tenen
ruletes, bacaràs, ‘macarras’, etc. etc. etc. per dir-ho d’alguna manera.
En fi, des de la meva resabiada i
indignada perspectiva, no crec que hi hagi lloc en aquesta sempiterna i
reiteradament dita “tardor calenta” a l’igual que es deia d'aquella “pertinaz sequía” a que les coses el
panorama general estigui canviant massa. El que sí és cert, és que de treball
per fer no ens en falta ni ens en faltarà mai als que ens dediquem a això de
les arts escèniques, sempre que tinguem en compte allò tant reiteradament dit
per en Martí Pol és clar!, “...tot està per fer i tot és possible...” Ara bé,
allò que se’n diuen contractes remunerats, feina de veritat, aquella que
serveix per guanyar-se la vida i poder arribar a fi de mes, això ja és un altre
tema.
