En un dels fòrums en el que estic subscrit (TEATRO DEL MUNDO) hi havia un contertulià que preguntava si la crítica teatral serveix d’alguna cosa. Crec que ja n’havia parlat en alguna altra ocasió d’aquest tema. Recordo que en Joan Casas, fa temps en una entrevista a Entreacte ja parlava de la manca d’espai que hi havia en els grans mitjans, i també recordo una anàlisi comparativa de l’espai dedicat al teatre de mitjans a finals del segle passat feta per Ricard Salvat que era desesperançadora. Avui dia, als professionals la crítica els serveix tan sols per anar confegint el dossier promocional de l’espectacle. Avui, com abans, o potser encara més que abans, qui mana és el públic que és el que paga. I cony!, després de dir això, immediatament ho podria negar, sí. No, no és el públic qui mana! Si qui paga mana, és evident que qui mana molt en el teatre a casa nostra són les Institucions i les multinacionals amb les seves franquícies. El públic també mana és clar, però el seu mandat sempre és menor ja que si bé representa que enguany n’hi ha hagut més, l’únic cert és que s’han venut més entrades perquè cada vegada hi ha més i més ofertes i rebaixes per adquirir-les. Crec que es podria establir un premi que consistís en premiar al que realment ha pagat el preu que indica la taquilla, seria difícil trobar-ne candidats. I, és clar, anant sempre de rebaixes és difícil de criticar-ne el producte adquirit. Les gangues són gangues! Som així, ens acabem conformant amb productes de segona. Ep!, compte, també hi ha productes cars, eh! I moltes vegades aquests productes només són assequibles per alguns adinerats i evidentment ens poden semblar productes de qualitat. Que ho poden ser, no en dubto, el que em continuo i em continuaré qüestionant perquè em sembla imprescindible, és que cal crear, i no dic recuperar, crear esperit crític en general, i en aquests temps de crisi econòmica i social crec que és el millor moment per posar-s’hi. Vaja, a mi m’ho sembla! Uf, quina feinada!
