Tot just m’estic recuperant del meu desprendiment de retina, gràcies a les noves tecnologies de l’oftalmologia moderna i a les mans expertes del doctor Adan del Clínic, que m’adono que fa massa temps que no he fet cap entrada al bloc. Ara m’hi poso.
Entre altres coses hauria d’haver parlat del meu darrer petit paper, que vaig haver de deixar al Teatre del Raval per culpa de la retina despresa. Era el paper del majordom del Dorian Gray, en Francis. M’ho vaig passar bé fent-lo, jo diria que he estat el que millor s’ho ha passat de tot l’equip. Aneu a saber, potser quan hi he deixat d’anar s’ho han passat millor!, mai se sap! És broma, és clar! Fer teatre sempre és divertit, almenys a mi m’ho sembla, i sempre, sigui petita o gran la meva col·laboració, sempre intento passar-m’ho bé, i en molt poques ocasions no ho he aconseguit, la veritat!
Avui m’acabo d’assabentar que s’ha mort el Jordi Teixidor i que la setmana passada es va morir en Jordi Serrat pocs dies després de la mort del Pep Torrents. Hòstia! La mort no avisa generalment, però tot just estic recuperant la vista me n’adono que hi ha tres companys menys en aquest nostre entorn professional. Recony!
Vaig conèixer més al Jordi Teixidor després de la mort del seu germà en Ramon, quan vam estar preparant el primer llibre de la col·lecció Actors Entreacte (que ha estat el primer i l’últim d’aquesta col·lecció); un llibre que va ser possible gràcies a la col·laboració de l’aleshores president l’Hermann Bonnín i d’en Pep Montanyès des del servei de publicacions de l’Institut del Teatre.
En Jordi Serrat el vaig conèixer perquè va ser president uns anys de l’AADPC, a mi sempre em va semblar un actor molt discret i d’una correcció impecable tant professionalment com personal. Recordo que d’ell se’n deia que tenia una memòria fotogràfica impressionant, que era capaç de fer una substitució d’un dia per altre de qualsevol paper.
I del Pep Torrents què en recordo, recordo que quan jo començava en el món professional ell ja era un actor que em podia servir de model, malgrat no ens portéssim més que un parell o tres anys ell ja tenia una trajectòria dins d’aquest món al que jo acabava d’entrar.
Tres persones més a les que recordar, tres persones més a les que no oblidar.
En Jordi Serrat, segurament un actor desconegut per moltes de les darreres promocions d’actors, com tants d’altres lamentablement, vius i morts.
D’en Pep Torrents, que la seva veu hagi estat més protagonista que el seu rol d’actor és més degut a la nostra petitesa com a país que al seu talent. Cap cementiri d’elefants hauria d’esdevenir una sortida professional, el doblatge vull dir.
D’en Jordi Teixidor en diria coses similars segurament. Si va mostrar el seu talent abastament en un moment determinat, perquè el sistema l’ha menystingut sistemàticament, perquè era una persona compromesa d’esquerres?
No, no vull afirmar categòricament cap de les coses que acabo de dir però sí que tot plegat és el que m’acaba de passar pel cap en aquest moment. Recordem-los!
