Després de l’emprenyamenta que em va agafar la setmana passada —o fa deu dies no ho recordo exactament— al veure una pel·lícula a la tele, se m’ha acudit fer una reflexió sobre el tema dels homenatges. Va ser en el canal BTV, i la pel·lícula es titulava Gaudí. Quina mala biografia mare meva!, no li recomano pas a ningú de veure-la. Per poder fer aquesta afirmació us asseguro que me la vaig empassar sencera. Ni el guió, ni la fotografia, ni els personatges, ni res de res justificava l’esforç que s’hi hagués esmerçat, i posaria la mà al foc que la voluntat devia ser la d’homenatjar la figura d’aquest gran arquitecte perquè a més es va fer amb ‘Cinemascop’ i color quan això eren els principals al·licients cinematogràfics d’aquell moment. Hi ha pel·lícules que se’ls nota el pas del temps, però aquesta no, no tenia aquest problema, us ho asseguro! Com és possible, però, fer una cosa tan poc atractiva i tan poc creïble? Jo no en tenia cap coneixement d’aquesta pel·lícula i per això me la vaig empassar amb l’esperança d’ampliar el meu coneixement d’algun aspecte desconegut d’aquest personatge i de l’època. Però no hi vaig trobar res de res, em sap greu dir-ho!, quina llastimosa pèrdua de temps que em van proporcionar els programadors d’aquesta cadena, en fi què hi farem! La tele, si féssim cas a Fellini no l’hauríem de veure, crec que en un manifest parlava de la nocivitat del mitjà. Però jo, malgrat el que va dir aquest gran mestre del cinema, la miro, sovint per inèrcia, a vegades per connectar i a vegades per desconnectar, i també perquè crec que tinc l’obligació com a professional de conèixer què s’està fent.
Però el que tinc clar és que si a la munió de turistes que vénen pel reclam Gaudí els fessin veure aquesta pel·lícula, de ben segur que no vindria ni déu a visitar aquest patrimoni tan nostrat del que molts —polítics i mercaders bàsicament— gosen vanagloriar-se. Però ara ve la reflexió, o més que una reflexió potser és un retret generalista, no ho sé!
Crec que no té cap sentit fer homenatges a les grans figures, ja siguin artistes, científics, humanistes o personatges importants de qualsevol mena, quan realment l’únic que es pretén és mercadejar amb la seva obra, em sembla d’una amoralitat flagrant! És molt lloable admirar i fer admirar el nostre patrimoni cultural i artístic i les persones que l’han fet possible, però seria bo també que a la vegada n’estiméssim de veritat la seva obra i els seus creadors corresponents, malgrat ens calgui en ocasions reinventar-nos positivament els personatges i la seva història. El que no té sentit és voler creure que tot el que es fa en homenatge d’algú o d’alguna cosa serveixi per afegir-li valor. En aquesta ocasió, la pel·lícula Gaudí, a mi no m’ha servit per això, tot al contrari, llàstima!
