Avui, tots sabem —quin remei, i si no, multa dels sicaris de l’hereu!— que les escombraries es reciclen (encara dubto a l’anar a llençar-les). Hi ha contenidors per a tot. I segons ens volen fer creure totes les escombraries s’acaben aprofitant. Ja no és el porc l'útil bèstia històricament exemplar, avui sembla que s’aprofita tot de tot, tot plegat em sembla una porcada! Potser és per aquest aprofitament que segons afirma la conclusió anterior, si entren escombraries ja no surten escombraries. És que potser ja s’ha trobat una mena de pedra filosofal? Em resisteixo a creure que els anomenats programes escombraries de la televisió esdevinguin productors de bellesa i de cultura! (allà hi entren escombraries i en surten escombraries no reciclables, segur!), igual que d’un material literàriament dolent o d’unes dades preses a l’atzar no en pot sortir mai un bon llibre, hi ha escombraries irreciclables! (en conec casos concrets). En el terreny personal em passa que sempre que vull llençar alguna cosa perquè ja no em serveix o perquè s’ha espatllat, em sap greu, em costa desfer-me’n, intento reciclar-la, però al cap del temps l’acabo llençant malgrat hagi tingut el temps suficient per “depurar-ne les dades”, finalment l’acabo llençant, ha esdevingut una escombraria per a mi; que per a un altre potser pugui arribar a ser útil ho dubto, però per a mi ha estat impossible. La meva vida i la meva circumstància no han pertangut mai al món dinàmic dels negocis, potser és per això que les meves deixalles no són imprescindibles per a mi, segurament serien imprescindibles si negociés amb elles, és clar, ara ho entenc! No, no, però jo no penso canviar ara a aquestes alçades per la influència de la conclusió anterior. Les conclusions ràpides i imperfectes, —o sigui, les meves en moltes ocasions—, tenen possibilitats de funcionar segons afirma el paràgraf antecedent. Si és així doncs, visca! El meu pessimisme sens dubte es converteix en una deixalla imprescindible! Encara que afirmo categòricament que hi ha molta escombraria que no és més que escombraria i només la podran considerar útil els carronyaires, que d’haver-los els hi ha, com les meigas!
* Segons l’Enciclopèdia Catalana: oxímoron [del gr. oxýmōron, íd., i aquest, de oxýs 'agut' i mōrós 'obtús'] m RET Figura retòrica que consisteix a unir en una mateixa expressió mots o unitats sintàctiques de sentit contrari. Ex.: docta ignorància, silenci sonor, lúcida bogeria.
