La versió americana i l’espanyola van ser plantejades en uns anys en què la pena de mort no solament hi era als Estats Units sinó que aquí també. Aquest fet, afegia un incentiu important de cara al públic que la versió que acabem de fer ara ja no aporta. Potser sigui per aquesta raó que la reflexió o el debat que comporta aquesta obra avui, hagi pogut perdre part de la seva vigència. El que aporta sens dubte, és el debat de dotze persones diferents, i això fa que l’espectador tingui molts punts diferents on identificar-se. Ara i aquí hi ha un tema afegit d’actualitat, el dels jurats populars, que és un tema procliu al debat.
Sobre els resultats artístics de les tres propostes —a part de tractar-se de tres mitjans diferents— no cal plantejar-se cap tipus de comparació, seria absurd, Hollywood (1957), Televisió Espanyola (1973) i Teatre del Raval (2010).
El que jo em pregunto és sobre la validesa actual del debat que l’obra planteja. És evident que des de l’àmbit de Hollywood el debat que es genera és global. Des de la Televisión Espanyola el fòrum és força més petit que l’americà. I des del Teatre del Raval, per molt èxit que puguem considerar que hàgim tingut, el debat social no crec que hagi paràmetres vàlids per mesurar-lo més enllà de la comunitat formada pel públic, —les dues mil persones per dir una xifra— que han assistit al teatre en aquestes quaranta i escaig funcions que hem fet.
Avui, d’espai per al debat no n’hi ha massa a la nostra societat, o si més no, avui el teatre no n’és un element generador —com ho ha estat en altres èpoques. A més, els models socials han canviat, i ara, es va al cinema, al teatre i es mira la televisió d’una manera ben diferent que els any cinquanta o els setanta. Evidentment, ningú canviaria la forma de vida d’ara per la que teníem en aquells anys, però el que sí que és cert, és que des de la pel·lícula americana a l’obra que hem representat ara, hi ha una davallada abismal en quan a la capacitat generadora de debat.
No sé si això és un tema preocupant, però el que sí que realment em continua preocupant, no és tant aquesta davallada, sinó el model social que l’ha provocada, que sens dubte obeeix a les causes econòmiques en crisi del model social que vivim que destrueixen les escales de valors de models més justos i més constructius.
