Jo em pensava, il·lús de mi!, que la condició d’aturat em podria servir per poder gaudir d’algun descompte per anar al teatre. Doncs no! Últimament ho he comprovat en dos teatres de Barcelona, el Goya i el Romea. En cap dels dos m’ha servit de res ensenyar a la taquillera el document acreditatiu de que sóc a l’atur, se l’han mirat estranyades i amb una certa incredulitat, però no m’han fet cap descompte, no ho tenen previst. Tampoc he intentat dir que sóc actor perquè sé que si no ets famós i la taquillera no et reconeix, necessites l’acreditació corresponent. En fi, dues anades al teatre acompanyat, m’han costat el 10 % del que cobro com aturat. Tota una inversió!
M’és fàcil treure la conclusió que d’aturats en el teatre n’hi van ben pocs, i no crec pas equivocar-me amb aquesta asseveració. Algun estament o alguna persona ha pensat en això? A qui s’hauria d’apel·lar perquè els aturats també, puguin tenir algun descompte per anar al teatre —així com el tenen per poder visitar certs museus— o és que el teatre és un luxe tan sols per a determinades elits i no una necessitat cultural de la qual tots els ciutadans tenen dret a gaudir-ne?
Sort que en ambdues ocasions els espectacles que he pogut veure (Noviembre i Urtain) han estat satisfactoris perquè al contrari potser hauria enviat sengles reclamacions perquè em tornessin els quartos als senyors Pou i Bieito directors artístics d’aquests teatres.
