Aquesta setmana vaig quedar tip de l’acció per l’acció. Al cinema GI Joe i a la tele The Matrix Revolution, vaja, ni amb doble ració de crispetes te les empasses! Són una pesadesa les pel·lícules com aquestes que només atabalen amb imatges de destrucció, explosions, velocitat i violència estètica o gratuïta. En nom de ciència ficció es fa qualsevol cosa; és aquest un gènere que m’agrada quan és creatiu, quan hi ha algun plantejament més enllà de l’estètica, alguna història que distregui més que fer-te passar el temps només amb una successió d’imatges amb l’única pretensió d'impactar-te-te la retina i el conducte auditiu i fer una demostració de les habilitats tecnològiques dels que l’han feta. El guió bàsicament, i el desenvolupament clar de la història és el que m’enganxa al cinema com espectador i amb aquestes dues pelis que he citat no he aconseguit la mínima satisfacció que busco, llàstima. Continuaré cercant, és clar que, som a l’estiu… i potser aquesta és una època de l’any que toca l’acció per l’acció… sempre n’hi ha per tot arreu que decideixen que és el que toca i que és el que no toca…
