Ja m’he acabat el llibre Cinc minuts abans que caigui el teló de l’Esteve Polls. Si ja l’hi vaig donar l’enhorabona quan es va presentar el llibre, ara el torno a felicitar. El llibre només se m’ha fet pesat pel pes que té, que és considerable! Això a part, se m’ha fet molt amena la seva lectura, ha estat com escoltar-lo atentament, almenys jo, així ho he rebut i ho he gaudit abastament. Tan de bo moltes vides professionals podessin ser explicades d’aquesta manera, amb les volgudes transparència i sinceritat amb les que ho ha fet. Crec que n’he gaudit perquè a més he tingut el plaer de treballar amb ell i conèixer-lo mínimament, i potser també perquè com ell, tampoc estic massa satisfet del punt on es troba el teatre actualment a casa nostra. La seva vitalitat i la seva rauxa sembla ser que no es perdonen mai, i menys ara, en una època tan plena de falsa modernitat i d’oblit sistemàtic, uns clars símptomes de l’esplendorosa decadència del model social que estem vivint. A la llarga… ja ens en sortirem… quan tornem a fer teatre de debó… quan de la desfeta total en rebroti una nova sava…
Esteve, enhorabona de nou, gràcies per la teva aportació a la nostra memòria. El que no saben molts, o almenys no hi pensen, és que en aquest país tots som a cinc minuts que caigui el teló… Gràcies per l’aportació històrica que ens has proporcionat.
Imatge de la contraportada del llibre Cinc minuts abans que caigui el teló d’Esteve Polls, VIENA-Vides singulars, març 2009, www.vienaeditorial.com
