El mite, de fer parlar a una pedra a l’escenari se li atribueix a l’Esteve Polls. Em sembla admirable, encara que jo penso que les pedres no cal fer-les parlar, no estan fetes ni preparades per aquesta activitat, no obstant, aconseguir-ho com és capaç ell de fer-ho, és una activitat més que lloable. El vaig conèixer quan vaig treballar amb ell en el Canigó. És un dels directors més veritablement entusiasta que he conegut. I no ho dic jo solament, ho diu tothom que ha treballat amb ell. Recordo quan assajàvem l'obra de Jacint Verdaguer que se sabia l’obra de memòria, o almenys aquesta era la impressió que et donava, i a cada actor li feia dir els seus versos com ell els hi induïa, només calia imitar-lo per fer el treball correctament, com ell volia, és clar! Un director d’aquells —que n’hi ha pocs—, que tenen tot el muntatge al cap amb tota mena de detalls, o almenys aquesta és la sensació que ell et dóna, seguretat en el que vol, precisió i claredat en el que et demana, i una confiança en el treball general, que acompanyat del seu entusiasme a l’escenari i pel teatre en general fa que els assaigs esdevinguin més que una experiència agradable. A més d’aquesta actitud professional, fora de l’escena l’Esteve és divertit i proper, sap i explica coses i anècdotes que sembla que se les inventi, però que són certes, i ell te les converteix en més amenes encara amb tots els guarniments amb que les amaneix, és una persona carismàtica, d’aquelles que avui en dia tanta mancança hi ha en el teatre i a la societat en general. Si haguéssim de parlar de la seva genialitat, jo diria que aquesta consisteix en la capacitat arranjadora dels seus projectes, i en l’èmfasi i la dedicació que hi esmerça. Des d’aquest espai virtual, el felicito pel llibre que va presentar ahir dilluns dia 20 de març en el Teatre Romea, el ‘totxo’ de nou-centes quaranta-sis pàgines Cinc minuts abans que caigui el teló, que penso llegir-me detingudament ben aviat. Enhorabona Esteve, però no pleguis fins cinc minuts abans que caigui el teló, gràcies!
