Reflexions... res a veure amb l'actor

El món petit en el que visc no és més casuístic que qualsevol esdeveniment de l'Univers sencer, és simplement més entenedor. Dóna satisfacció al meu raonament empíric la constatació de que la casualitat i la causalitat tenen molt a veure. Segur que per la nostra ment passen innombrables coses que no percebem perquè no els parem prou atenció. En el que sí que caiem és en aquelles coses que són motiu de les nostres principals preocupacions; aleshores aquestes se'ns presenten com a casualitats en el moment més inesperat, se'ns fan presents casualment i les anem copsant en cada moment, no ens les podem treure del cap, fins i tot poden esdevenir paranoies inevitables si no aconseguim relativitzar-les. Per evitar qualsevol mal record d'aquesta mena escric. Llàstima però, que per molt que diguin que aquesta activitat és un acte de llibertat, la percepció d'aquesta satisfacció es produeix sempre amb posterioritat, no s'arriba a copsar en el mateix moment que la executes. És per això que escric, és clar! Pur egoisme segurament, pura auto-complaença, doncs aquí va...!