Aquest estiu he vist tres muntatges del Grec. El rei Lear de Shakespeare en un muntatge dirigit per l'Oriol Broggi, A Disappearing Number de la companyia Complicite dirigit per Simon McBurney i Las Troyanas d'Eurípides dirigida pel Mario Gas.
Sense triar, em sembla que l'he encertat força, i això em satisfà ja que no sempre en surto amb bon gust del teatre i evidentment em sap molt greu quan l'espectacle no em plau.
El muntatge del Broggi és entenedor i estèticament molt encertat en el marc on es realitza. Crec que aquesta línia de tractament és molt digerible i guarda molt el respecte als clàssics i al públic, una línia que el Broggi ha seguit en moltes ocasions. No està en la línia dels genis que tots coneixem, que mal utilitzen la descontrucció que només serveix per transgredir i fer malbé el treball dels actors i la comunicació amb el públic. Estic segur que els actors amb el Broggi gaudeixen del seu treball, això es nota, i el públic sempre ho agraeix.
Amb el Mario Gas i les seves Troyanas tampoc he tingut cap decepció. He vist agradablement un muntatge del Mario d'aquells que s'ha pres seriosament, i és clar, el resultat té la seva empremta. El Mario té demostrada de sobres la seva vàlua com a director d'escena i en aquest muntatge ho continua demostrant. És actor, s'estima als actors i això es nota, i els actors aleshores donen el millor d'ells mateixos. No cal demanar més, si amb això ja n'hi ha prou. L'Eurípides... que voleu que us digui, de rabiosa actualitat...
Ara bé, el que sí que m'ha deixat amb la boca oberta ha estat A Disappearing Number. Vaig anar a veure aquest muntatge sense cap referència, simplement perquè em feia gràcia la publicitat que se'n feia. Matemàtiques i teatre, com es pot lligar això, em feia gràcia veure-ho. I la sorpresa va ser fantàstica. Dues hores d'imatges i teatre del bo, d'aquell que no havia vist mai, que et sorprèn per la seva modernitat formal i conceptual, d'aquell que no puc ni somiar que mai puguem arribar a fer aquí, llàstima! I això em dol dir-ho, però si la gent de teatre no canviem una mica, i no la gent de teatre, sinó aquells que detenten el poder en el món del teatre, si aquests, dic, continuen aferrats a les seves veritats irrenunciables, mai no arribarem a poder construir aquí un espectacle teatral amb el nivell de l'espectacle que els de la companyia Complicite ens han mostrat a Barcelona aquest estiu durant només quatre funcions.
A més, després me n'assabento que Complicite és una companyia estable, allò que aquí no tenim, i que no tenim en aquest país per culpa fonamentalment dels polítics, i també que és una producció finançada per l'Arts Council England i internacionalment pel British Council, una altra cosa, això del Consell de les Arts que aquí diuen que ara acaben d'aprovar que es constitueixi, però que ara per ara, presenta menys credibilitat que qualsevol de les direccions generals de teatre que hem pogut tenir fins ara i a més, possiblement el formaran els mateixos de sempre... vagues esperances ens queden.
En fi, una reflexió més, l'estiuenca, segurament influenciada per les càlides temperatures que ens dilaten fins les neurones a límits incontrolables.
