L’aspecte tèrbol del poder

Els de dalt de la piràmide també són objecte de manipulació, això és el primer que se m’acudeix després dels últims remoreigs que he sentit sobre qui ha de dirigir el Liceu i el TNC. Les raons que se m’escapen, sobre qui mou els fils del poder, em fan pensar en què hi ha persones que decideixen tot això, però qui són? Sembla que tampoc és massa clar qui decideix els repartiments de moltes de les pel·lícules, obres de teatre o sèries de televisió per molt que els afectats sovint assenyalem amb el dit a alguns dels presumptes responsables. Si aquest fenomen passa en altres àmbits de la nostra societat hauríem de preocupar-nos seriosament pel tema ja que si alguna cosa hi ha en veritable perill és la llibertat que ens ha de proporcionar una societat realment democràtica i participativa. És evident que en un àmbit reduït tothom sap qui o quins són els que prenen les decisions, però en una escala més àmplia els responsables s’acaben dissolvent, resultant fàcil en general de parlar dels sempiterns poders fàctics, —que per cert, mai deixen de ser-hi. Però, el que em preocupa, i aquest és el motiu d’aquesta reflexió, és l’aspecte tèrbol del poder, aquesta manca de transparència usual a la nostra societat, en petit i en gran àmbit, aquest no donar la cara de molts que s’oculten, ja sigui per la seva mala consciència de que no fan res per a ningú més que per a ells, o per la seva maleïda incompetència manifesta i no confessada. M’agradaria que els que aspirem a viure en una societat lliure, no haguéssim d’amagar-nos mai darrere de res, que siguem autocrítics per poder avançar col·lectivament amb la il·lusió necessària i amb capacitat de generar projectes comuns.