Fa dies que no escric res, i evidentment com a persona i com actor, continuo reflexionant. La meva darrera disquisició -per variar-, potser és amb mi mateix. Continuo donant voltes i més voltes a la meva condició d'actor (què faig jo en aquest marasme, en aquest tinglado tan poc solidari) i me n'adono que si bé estic perdent el temps més és perquè no ho estic escrivint que pel fet d'estar reflexionant encara que d'una forma divagatòria.
A vegades tinc la impressió que em fa falta la inspiració (quina estupidesa, oi?), la motivació per posar-m'hi, i al mateix temps me n'adono que estic infringint les meves pròpies regles (prohibit deprimir-se!). Em gronxo allà on no deuria. M'entretinc amb allò que no és ni amè, i em lamento sense cap mena de delit ni destinació concreta.
Si l'aspecte existencial està en aquests moments presidint la meva poca activitat lúdica, sé que no cal que m'hi entretingui, i també sé que he de fugir d'aquest estat el més aviat possible.
Anem per feina!, les dues pel·lícules darreres que he vist 88 minutos i Los falsificadores són bones, la primera americana, la segona austríaca, distretes, per passar l'estona, l'espanyola Elegy que he vist també, la de la Coixet, no està malament, m'emprenya una mica el "tufillo" ianqui que respira, m'emprenya i és a la vegada el que li trobo de bo, ja és ben estrany... sap fer cine aquesta noia, sí. Fa temps que no veig res sensacional, potser és el meu estat anímic, de totes maneres és en el cinema on m'ho passo millor últimament.
