Al comentari de la lectura de l'obra Cartones de Manuel Veiga ja observava el perill que corre la nostra llengua si no en tenim una mínima cura, si els que han de mimar-la i incentivar-ne el seu ús no fan més que instrumentalitzar-la políticament en benefici del seu escó.
Una cosa semblant he percebut en la darrera estrena que he vist. Es tracta de En qualquier otra parte d'Alex Mañas Premi SGAE 2006 i que s'està representant al Versus Teatre de Barcelona. Conec l'autor, parlo en català amb ell, i sé que escriu indistintament en català i en castellà. Si bé el premi de la SGAE el va guanyar amb la seva obra en castellà, és una bona llàstima que es presenti aquí en castellà i no s'hagi traduït. Sé que som bilingües i no hauria de ficar-me en aquestes qüestions, però precisament per això, perquè considero que la llengua de la mare que em va parir, que és la que parlem una colla en aquest país, aquesta llengua té una riquesa, i de la mateixa manera que s'hagués traduït a l'anglès si hi hagués hagut la possibilitat d'estrenar-la a Londres, si l'estrenem a Barcelona, seria bo que s'hagués traduït al català i faríem una mica més de país que a l'empetitiment actual li aniria la mar de bé.
Deixant de banda el tema lingüístic, el muntatge de l'obra parteix d'una dramatúrgia jove que enganxa per la seva contemporaneïtat conceptual i formal, perquè no sembla tenir més pretensions que les de comunicar una història, que encara que el títol ens digui que passa a qualsevol part, hom com espectador saps que aquest no-lloc és més a prop del que desitges i per tant, et fa prendre consciència de l'estat de setge i de pors en el que estem vivint.
És alentidor veure dramaturgs joves que intenten punxar aquesta crosta global que tendeix a uniformar-nos a tots plegats.
El treball del David Selvas molt ben compartit amb el del Roger Coma m'ha portat la sorpresa agradable de veure'l amb un registre ben diferent al que l'havia vist fins ara. Segur que escometre personatges plantejats per dramaturgs com és el d'aquest cas viu i jove i també director del muntatge, li ha permès agafar uns camins diferents als que normalment el sistema li demana. Enhorabona a tots. Us ho recomano.
