«El mal de l’art avui dia és que volen vendre’t l’embolcall sense caramel.» deia el cineasta Richard Lester en una entrevista a El Periódico el 05/11/06
El cuiner Santi Santamaria en El Mundo del 20/01/07 deia, «...la bona cuina es defeca... i afegia... som una colla de farsants que treballem per distreure els esnobs i estem venuts a la puta pela...»
Reflexionar sobre veus crítiques és senzill, perquè aquestes ja et proporcionen el tema. Però dues veus per reflexionar m’emboliquen una mica més la troca de cara a aconseguir treure’n alguna conclusió comuna. D’entrada, hi ha una prèvia a considerar, de l’art i de la gastronomia, en sóc un discret practicant i consumidor, amb les dues disciplines hi interactuo amb força quotidianitat. Però si les veus autoritzades com la del Lester o la del Santamaria ens diuen que el panorama general és buit i defecable, i encara que en comptades ocasions puguem gaudir-ne, sempre ho acabem cagant en el cas d’haver-ho ingerit, o acabem oferint un producte buit després de tot un procés creatiu... doncs si és així... si els que com jo, no som massa optimistes en general, ja us podeu imaginar com en quedem d’esperançats amb aquestes dues cites de l’encapçalament... en fi, la conclusió comuna podria ser, que no ens queda més remei que continuar intentant no cagar-la tant, no us sembla...?
Columna ètica publicada a la revista Entreacte núm. 144 de febrer de 2007
http://www.aadpc.cat/aadpc/ca/publicacions/revista-entreacte/arxiu.html
