L'APPEC sempre ha estat present com a entitat ciutadana en el Consell Municial d'Associacions de Barcelona (CMAB). L'any 2004 quan es va legalitzar la Taula de Comunicació (TCO) l'APPEC va ser-hi present i va ser un dels membres fundadors de la nova entitat com Associació d'Associacions de Comunicació (premsa, ràdio, televisió i Internet) en tot l'àmbit lingüístic català. Actualment la TCO com a entitat legal, és membre i assisteix mensualment a les Permanents del CMAB, participa a la Mostra d'entitats per la Mercè, està adherida a la Fundació Consell de la Informació de Catalunya i edita la revista trimestral A Prop! Comunicació que recentment ha ingresat a l'APPEC.
Les cent trenta-set publicacions associades que presentava la memòria de l'APPEC de l'any 2005 són un clar exponent del creixement continuat dels mitjans en el sector. I si bé l'àmbit d'actuació de l'APPEC no és el de proximitat sinó nacional, sí que es podria afirmar que algunes de les publicacions de l'APPEC satisfan també en certa mesura, algunes característiques pròpies de l'àmbit dels mitjans de proximitat. Així per exemple ens trobem amb col·lectius ben diferents com els muntanyencs, els músics, els artistes, els castellers, els cunicultors, els pedagocs, els cristians, i molts més encara que amb les seves capçaleres repressenten la pluralitat i l'heterogeneïtat del teixit comunicatiu. Aquestes publicacions d'abast nacional apropen i estableixen llaços entre col·lectius ben diferenciats i els seus àmbits corresponents. Algunes d'aquestes capçaleres bé podríem considerar-les també com a mitjans de proximitat dins d'un àmbit dispers doncs és a través de la seva difusió que aconsegueixen configurar una comunitat. Troben la seva proximitat en la comunitat no en la localitat.
Proximitat i immediatesa
Proximitat no és necessàriament immediatesa. Avui dia podem sentir coses molt llunyanes com a molt pròximes gràcies a les tecnologies globals. No obstant això, la proximitat no hi és.
El pregó, el púlpit, la tarima o l'escenari són plataformes de comunicació de proximitat bàsiques, però la seva finalitat no és la d'esdevenir mitjans malgrat en ocasions s'utilitzin per a la propaganda. Els pregons es materialitzen en els butlletins oficials; en els púlpits s'adoctrina; a les tarimes s'ensenya, i en els escenaris malgrat i sovint se’n faci un ús perioratiu, “no facis teatre”, “sembles un pallasso”, “no actuis, sigues sincer” s'interpreta, és a dir, es comunica quelcom que s'ha convingut que és una ficció.
Un apunt per a la reflexió
“Els famosos i la xafarderia no deixen lloc per a la gent normal a qui li passen coses extraordinàries”, això deia en el Periódico del 19 d’octubre Paul Auster recentment guardonat amb el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres, “[…] Auster es va mostrar molt crític amb els continguts dels mitjans informatius del seu país, als quals va dir que no prestava massa atenció. […] L’escriptor i cineasta va comentar que la repercussió mediàtica de la seva obra no l’amoïna, malgrat que la seva popularitat és comparable a la d’una estrella del rock, i va indicar que afrontava la seva compareixença a la roda de premsa com “un deure” que va contraure en el moment d’acceptar el premi. Un guardó que considera “un gran honor” i que va rebre “amb sorpresa”. “Ni tan sols sabia que estigués proposat”, va indicar.»
Són els mitjans de proximitat els que tenen cura de la gent normal a qui li passen coses extraordinàries. Són els que tenen com a objectiu principal la preservació d’aquest valor, la proximitat, que parla de la gent normal i de les coses extraordinàries que els hi passen. I malgrat les tecnologies de la informació globalitzadores ens afectin a tots, són cada vegada més imprescindibles els mitjans de proximitat que vetllen per la preservació d'aquests valors, no poden desaparèixer, ni diluir-se, ni esdevenir híbrids pel mimetisme i la influència que els grans mitjans imposen; s'ha de vetllar i apostar per ells i per les seves especificitats, per al benefici col·lectiu i per al manteniment de la pluralitat informativa.
És inqüestionable que el món global ens aboca a la uniformitat. No obstant aquesta tendència no és un estigma indefugible, si més no, d'Internet el mitjà global per excel·lència, se'n poden treure beneficis força substanciosos. Darrerament, el podcasting ens pot proporcionar una nova font de comunicació. Des d'una simple connexió a Internet i amb les eines que ens proporciona el propi sistema podem articular un nou mitjà, podem emetre informació i coneixement, creant proximitat d'allò aparentment ignot o llunyà en l'espai i en el temps.
Des d'una perspectiva social i per preservar els nous col·lectius que indefugiblement van sorgint dia a dia serà cada cop més necessari que aquests disposin d'una veu pròpia amb el seu mitjà específic cultural i lingüístic ja sigui de premsa, ràdio, televisió o Internet.
Això serà possible aconseguir-ho des de la proximitat, ja sigui a través de mitjans ja existents o a través d'altres que s'han d'anar creant, mitjans que fugin o que esquivin l'atzucac de la llosa de la uniformitat globalitzadora.
Article publicat a la revista A prop! Comunicació, editada per la Taula de Comunicació, el mes de novembre de 2006
