Una reflexió de Pau Casals extreta el 25 de desembre de 2006 del Bloc 2006 Maragall del que cada dia a primera hora del matí en llegeixo alguna cosa, un poema, una recepta, un consell lingüístic... diu així:
«Unes paraules per als catalans? Que facin valer tots els seus drets i que no oblidin cap dels seus deures!»
És evident que Pau Casals no solament va esdevenir universal per la seva música. Aquesta simple reflexió ho demostra. Actualment, i ho sento així, molts, no solament el jovent com a vegades els de la meva generació gosem afirmar, molts repeteixo, són els que reivindiquen drets i se n'obliden dels deures. No sé si només som els catalans als que ens passa això, si més no, com que jo i la meva circumstància som catalans des de fa ja seixanta anys, per això mateix me'n ressento. Diria però, que voler tenir drets sense tenir deures és un mal general que hem de vetllar perquè no esdevingui endèmic enlloc. I diria més encara, hauríem d'acabar d'aprendre, perquè mai se sap tot, quins són tots els nostres drets, que no els sabem, ja que de vegades i lamentablement, alguns demanen privilegis reivindicant-los com a drets.
I per no generalitzar més, passo a exemplificar la reflexió. A nivell individual: Si tinc el dret de treballar, estic obligat, és a dir tinc el deure, de fer bé la feina. I extrapolant aquesta inferència a l'àmbit col·lectiu: Si reivindiquem col·lectivament els salaris adequats, també tenim el deure de no oblidar-nos d'aquells que no poden accedir ni a la feina ni al salari dignes, que són molts.
Concloc amb l'esperança de què tot plegat canviï algun dia: la justícia distributiva en el model social actual està més en crisi del que ens pensem. Hem de continuar vetllant sense defallir perquè drets i deures es vagin harmonitzant cada dia més. Malauradament, com deia en una altra reflexió, avui dia es graneja massa... massa calés i força mal repartits... i això no ajuda, és clar...!
