És una obvietat innecessària dir que la temporada teatral comença, i cada any en aquesta època tots els mitjans ens ho repeteixen. Nova temporada vol dir noves estrenes, però també vol dir moltes coses més, —m’agradaria que volgués dir moltes coses més!
Tornar a començar vol dir posar-se piles noves —els que vagin a piles, és clar!, n’hi ha que van endollats i no les necessiten; vol dir —més inversió de despesa pública, a la iniciativa privada (parlo de les arts escèniques en general) no li agrada massa invertir en un mercat on tot és oferta, on no hi ha demanda; vol dir, noves estrelles a l’entorn mediàtic —la caiguda d’algunes i la substitució de quatre noves tocades per la ruleta de la fortuna; vol dir també, l’aparició d’algun nou director de propostes trencadores; vol dir, alguna nova estrena d’autor forà preferiblement —amb els dos que tenim ja anem prou sobrats; i vol dir també... moltes coses més!
Tornar a començar, pels polítics, és parlar de tardor calenta. Ho diuen sempre. Deu ser per la tebior amb la que es troben com a resultat del refredament produït durant l’estiu per l’absència dels seus càlids, escenificats i mediàtics combats parlamentaris. I els empresaris, tornen a començar també, destemplats, tement no poder treure prou rèdits de les seves inversions, i amb calfreds quan pensen en una possible fallida.
Els semànticament nostrats, evocaran un santoral festiu i inexistent dient, “Sant Tornem-hi!”, i ho diran per ser graciosos, escaients, minisarcàstics, i sobretot hagiogràficament correctes, mostrant-se això sí, respectuosos amb el seu entorn carca i la seva circumstància carrinclona.
Els escèptics, no els quedarà més remei que tornar-hi amb la seva habitual manca d’alegria que els caracteritza, i sort que en tindran si encara ho poden fer. Molts altres, no podran ni pensar-hi, no tindran ni lloc on incorporar-se. Tornar a començar, pels que poden, malgrat tot, és una actitud positiva formulada de forma conservadora. És una recomanació molt corrent a molts nivells, fàcil de dur a terme, i que serveix per continuar fent camí més que per reiniciar-lo. Sens dubte, l’aposta més progressista en el seu sentit estricte seria l’eliminació de totes les coses que tots sabem que no haurien de tornar a començar mai. Malgrat tot, benvinguts tots plegats a l’inici d’aquest nou retorn.
ARTICLE PUBLICAT A LA SECCIÓ OPINIÓ (LA COLUMNA) DE LA REVISTA ENTREACTE NÚM. 128 DE SETEMBRE DE 2005
