#TallerDeLaMemoriaAISGE, #LitaClaver, #CarlesArquimbau, #TeresaUrroz, #JoanFaneca, #MaribelAltés, #ToniSevilla
Una meravellosa vetllada la d’ahir al Teatre Romea. La presentació del 6è Taller de la Memòria Escènica es va poder fer finalment després d’haver-se ajornat més d’un any per culpa de la punyetera pandèmia que estem patint. El públic, emmascarats tots encara, amics, companys, parents, tots vam acabar en peu, aplaudint i cantant amb La Maña, va ser la mostra del bé que ens ho vam passar. Després, a la sortida, moltes abraçades i distàncies de seguretat comprensiblement transgredides, van ser també sense cap dubte l’expressió de les necessitats afectives acumulades que tots malauradament estem emmagatzemant. Necessitem abraçar-nos. La Fundació AISGE l’organitzadora de l’acte amb la col·laboració de la Fundació Romea han estat les entitats que han fet possible aquesta presentació. Fèlix Riera, director de la Fundació Romea i Sergi Mateu vicepresident i delegat a Barcelona d’AISGE van fer per començar els seus corresponents discursos. Cada dos anys a Catalunya, i anualment a Madrid, la Fundació AISGE realitza un Taller de la Memòria. Aquest sisè taller a Catalunya va ser coordinat per l’amiga, l’actriu Araceli Bruch que també va ser la vital presentadora de l’acte. Fantàstica! En Joan Faneca, el Carles Arquimbau, la Teresa Urroz, el Toni Sevilla, la Lita Claver “La Maña” i la Maribel Altés van ser les i els protagonistes de la vetllada. Van ser les autores i els autors dels nous llibres de la col·lecció de la memòria escènica editats per la Fundació AISGE. Actrius i actors en viu, i claríssimament en actiu tots, i amb una energia encomiable tots plegats, i també hi va haver un emotiu record pels companys que ens han deixat darrerament, molts, masses potser, un grat record. Tots els llibres de la col·lecció dels Tallers de la Memòria, que ja n’hi ha una bona quantitat, són sens dubte d’un immens valor historicista, perquè aporten una gran quantitat d’informació a la història de la nostra escena. Sempre he pensat que aquesta iniciativa d’AISGE, que no és més que una entitat privada, supera moltes iniciatives públiques, moltes de les quals sovint desatenen aquesta professió tan estimada per alguns, i tan poc incentivada pels poders públics, només cal mirar una mica com està el panorama general de la cultura, i de les arts escèniques en particular, es continua tancant teatres per exemple, penós! (qui no estigui mínimament deprimit que aixequi el braç!) L’enhorabona doncs a tots els que han fet possible aquest taller que no fa més que incrementar i anar solidificant la nostra memòria col·lectiva. Felicitats per a tothom!
