L’aplaudiment en ocasions, no és més
que un descàrrec de les consciències dels que aplaudeixen. L’aplaudidor pot
esdevenir un fals solidari i un
hipòcrita si l’aplaudiment és l’única cosa que practica.
Hem vist en el teatre, moltes
vegades, aplaudiments gratuïts, aplaudiments de compromís, i plens de supèrflua
superficialitat. Això no ens ajuda, ni ajuda al teatre, tot el contrari. Pot
esdevenir com a màxim, un autoengany compartit. Fins i tot, hi ha qui pensa que,
ja en tenen prou amb els aplaudiments, què més volen!, fer-se rics?, ja s’ho
passen prou bé a l’escenari fent comèdia!
Doncs sí!, cal continuar
aplaudint a tot arreu, pequè allò que aplaudim ens sembla bo i lloable.
Aplaudir com a acte de generositat no és una almoina, és una forma afectiva i
necessària de reconeixement. No hi ha cosa pitjor però, que, topar amb
individus que es creuen mereixedors d’aplaudiment, i que fins i tot, a vegades
els exigeixen. Fatal això! Que cadascú pugui fer i faci la seva feina, aquesta és
la finalitat paradigmàtica que es pot aportar a la societat. Això sí, que si
quedin en el camí els menys possibles, o cap, si pot ser. Que els que sempre han
tirat endavant, que puguin continuar fent-ho, i que el seu esforç pugui continuar
encoratjant als més esporuguits. Tant en el teatre, com en tota altra activitat cultural
o productiva de la nostra societat.
En el dia
mundial del teatre, hem de fugir d’allò que potser algú haurà gosat dir o pensar
en algun moment quan un rei es mor, “Si el teatre és mort, visca el teatre!”, no,
—el teatre no es mor, els reis sí que es moren—, deixant això de banda, visca el teatre! El teatre no és mort ni pot
morir mai, lamentablement en aquests moments, el lloc on fer-lo està temporalment confinat. Però
tancats a casa no es pot fer teatre, sí que caldrà però, estar amatents per quan els
escenaris puguin estar oberts de nou, que ho estaran. I aleshores, esperem-ho, tots
els teatres ens explicaran, de totes les maneres possibles, el que ha passat, i
el que potser pot continuar passant, ningú més ho podrà fer d’una manera tan directa i
viva com ho ha fet sempre el teatre, des dels múltiples i variats escenaris
disponibles. Així ho hem anat practicant i aconseguint a través dels segles, i ho continuarem
fent, lluitant i conquerint el que calgui. El teatre és un art en viu i ha de
ser capdavanter com ho ha estat en alguns moments de la nostra història.
Aquesta és la nostra missió com a col·lectiu, revitalitzar el nostre art.
Al teatre no hi ha cap maleït —innombrable— microorganisme que l’elimini. Salut, força, i un gran i virtual aplaudiment per
al teatre, per als seus amants, i per als seus faedors!
Molts aplaudiments al dia mundial
del teatre 2020!
