Més és menys

Avui dia hi ha més gent que escriu que gent que llegeix, més gent que parla que gent que escolta, més gent que pidola que gent que dóna, més ganes de menystenir que ganes de tenir menys, més terapeutes que malsans, més píndoles que remeis de veritat, més prosa buida que esborranys poètics, més cansament que esforç, més emprenyadors que emprenedors, més comediants a la vida que a la ficció… I podria continuar és clar, però en un altre plantejament reformulo aquests sofismes de diferent manera. Si escriure és un acte de llibertat —no sé qui ho va dir això—continuaré practicant-ho malgrat siguin pocs els que em llegeixin. Continuaré parlant malgrat l’auditori sigui escàs en qualsevol lloc i ocasió. Si els que pidolen ho fan per veritable necessitat, caldrà que continuïn pidolant evidentment!, i miraré de continuar donant-los-hi el que veritablement pugui. Encara que sembli bíblic, miraré de no menystenir res ni ningú i a veure si així no seré menystingut. Cercaré la llibertat en la creació, sense cansar-me, i com a alternativa a qualsevol malestar o insatisfacció física i/o intel·lectual que em pugui anar sorgint.  Miraré de fer teatre de debò, als escenaris i mai a la vida i en llocs i circumstàncies inadequades. I prou d’intencions ara per ara, que fa massa calor. Salut!