Irresponsabilitat responsable o responsabilitat irresponsable?

La Companyia de Bodas

Encara que no s’hagi acabat l’aventura de les Bodas de sangre, que hem representat al Guasch Teatre, vull reflexionar una mica sobre l’experiència viscuda fins ara. La veritat és que sortir a l’escenari sempre acaba satisfent-me independentment del procés que s’hagi portat a terme. Això sí, i ja fa temps que em passa, mentre estic fent una comèdia penso que aquella serà l’última que faré. I no!, és clar que no, al cap de poc o mentre l’estic fent, sempre acaba sortint-me una altra cosa en la que també hi acabaré creient i a la que també m’hi lliuraré, incondicionalment gairebé sempre, o amb certes prevencions en alguns casos. No obstant, jo sempre acabo estimant la feina, ja sigui petita o gran que se m’ha adjudicat. Desenvolupar petits rols, com ho porto fent en els darrers muntatges en els que he intervingut, és una responsabilitat no menys agradable ni menys important a la de tenir la responsabilitat d’altres rols de més grans dimensions. Sempre acabo dient amb ironia aquella frase que no sé de qui és que diu: —No hi ha petits ni grans papers, sinó el que hi ha són petits i grans actors. Així em poso una certa medalleta, per què no fer-ho, oi? Som actors en definitiva, i la nostra autoestima ha de prevaler per sobre de tot. Sovint això es diu per autoconsolar-se, però en el meu cas no, és de veritat, crec que no hi ha res millor que els petits rols igual que els grans d'una comèdia siguin desenvolupats tots amb qualitat. Una de les coses que també sempre m’ha agradat és que hi hagi molta gent en una companyia, i en aquesta ocasió hem estat catorze a l’escenari, no està malament, oi?, i de diferents generacions, més riquesa encara! Sorprenent!, sí sorprenent ha estat la resposta del públic. I dic sorprenent perquè crec que ens ha sorprès a tots els implicats. Gràcies Federico! Ell, ell n’és el culpable d’aquesta nostra sorpresa, agradable sorpresa sens dubte! I tot l’equip que hi hem intervingut en som els responsables d’aquesta gran irresponsabilitat que és fer teatre, una responsable irresponsabilitat o una irresponsable responsabilitat...? No tinc massa clara la resposta... I jo què sé... com diu aquell! Salut i teatre!