Vaig rebre una invitació per correu electrònic de la companyia Parking Shakespeare que enguany han fet El somni d'una nit d'estiu de Shakesperare al Parc de l'Estació del Nord de Barcelona que ahir vaig tenir el plaer d’anar a veure i passar una bona estona. Com diuen ells, és un Shakespeare en tres-cents seixanta graus, a l'aire lliure i gratuït!!!! A la mateixa invitació també em convidaven a ser-ne mecenes i a ajudar-los a tirar endavant el projecte a través de verkami una iniciativa de la xarxa que serveix per aconseguir microfinançament de projectes artístics. La companyia diu: “Ajuda'ns a fer possible que el Somni... és faci realitat!!! però la veritat és que demà passat, el proper 31 de juliol, acaben les representacions al Parc de l'Estació del Nord de Barcelona, i ara mateix quan estic escribint això, el projecte sembla que només ha aconseguit 2.060 € dels 6.000 € que deien que necessitaven.
Ahir, abans d’acabar la representació un actor va llegir un manifest reivindicatiu de la precària situació en què s’ha trobat la companyia per les tisorades i la conseqüent anul·lació del festival de Mataró on havien d’estrenar. El que sí que em va sorprendre és constatar l’immens greuge comparatiu que avui dia hi ha en aquesta tan nostrada i pseudoestimada professió. Amb tot el luxe, la fastuositat i el glamour que avui dia sembla imposar-se a tot arreu, —que fins i tot ja tenim un carrer de les estrelles a Madrid—, em sorpren molt i desagradablement, veure’ls passar el platet com si fossin comediants de l’edat mitja, una vegada acabada la funció a uns companys que ofereixen un treball d’una dignitat i d’un compromís exemplars, i sense cap mena de dubte dotats d’una disciplina espartana i amb unes condicions de treball força inadmissibles per poder mostrar dignament el seu treball. I tot i així, figura en el cartell amb el suport de la Generalitat i el CoNCA, que no sé amb què hauran col·laborat; i amb els 2.060 € de mecenatge privat aconseguits aquests ‘comediants’ sembla ser que no tinguin ni el dret de guanyar-se la vida amb el seu treball, sinó per què passen el platet? No és que no ho entengui no, és que em sembla massa evident la desproporció existent que hi ha avui dia entre tots plegats. Veig logos de les entitats per tot arreu, però les ajudes reals cada cop són més minses, en què consisteix doncs l’anomenat suport institucional que figura en el cartell d’aquest espectacle?
