Ell ens coneixia a tots. Coneixia a tots els que pugem als escenaris i a tots els que intervenen en tota acció i producció teatral. Coneixia la realitat teatral més bé que ningú. Tant la nostra realitat com la forana.
No recordo quan ens vam conèixer, fa molts anys ja, però sí
que recordo la seva veu i el respecte que m’infonia sempre quan conversava amb
ell. Un gran coneixedor de la realitat teatral i un estudiós incansable. Estic
segur que se n’ha anat deixant estudis inacabats i molts llibres sense llegir i
d’altres encara per acabar.
Trobessis on el trobessis ell sempre anava amb un llibre
sota el braç. És la imatge que en tinc d’ell i que no se m’esborrarà. Una
imatge fantàstica: La d’un home amb un llibre. Aquest era el Josep Anton
Codina.
No hi havia obra de teatre que no hagués vist. A les
estrenes sempre hi era. I a les sales més recòndites també te’l podies trobar fessin
el que fessin.
Citaré només dos moments que em venen al cap, un quan vam
coincidir en el jurat dels Premis Xirgu, en recordo la seva afabilitat i el seu
ampli criteri avaluador, i l’altre quan li vaig publicar a Entreacte els seus
llibres de capçalera on s’hi pot constatar el seu pou de saviesa. És difícil
trobar algú que hagi llegit i vist tant teatre. Admirable. (Si teniu curiositat,
veieu l’Entreacte núm. 94 de juliol-agost de 2002)
Sí, el món del teatre ha perdut una autoritat. Un concepte
aquest, el de l’autoritat, una mica en desús, però que malgrat ens pugui
semblar arcaic, és una pena que desaparegui, ens deixa orfes.
D’aquest gran home de teatre només cal esperar, perquè s’ho
mereix, que se’n registrin múltiples, extenses i valuoses memòries. Un home
singular i paradigmàtic. Descansa en pau Josen!, que així és com t’anomenaven
els col·legues més propers, oi? Et recordarem.
